En la primera roda de premsa posterior al sorteig de quarts, Xavi parlava de la possible inexperiència que tenia la seva plantilla en comparació amb el PSG. És cert que l’equip parisenc sí que ha superat les fases de grups dels darrers anys i ha arribat, com a mínim, fins als vuitens de final, però només 11 dels 26 jugadors del primer equip han disputat uns quarts de final de la Champions League. És a dir, només dos futbolistes més que el Barça. Es tracta de Keylor Navas (Madrid i PSG), Marquinhos (PSG), Kurzawa (Mònaco, ja que amb el PSG estava lesionat), Mukiele (Leipzig), Kimpembe (PSG), Lucas Hernández (Atlético i Bayern), Danilo (Porto i PSG), Marco Asensio (Madrid), Mbappé (Mònaco i PSG), Gonçalo Ramos (Benfica) i Dembélé (Borussia Dortmund i Barça). D’aquests, Keylor Navas, Marco Asensio i Lucas Hernández saben què és proclamar-se campions de l’orelluda, aquest últim, precisament, derrotant els parisencs en la final i amb Robert Lewandowski com a company d’equip, ara rival. Skriniar, subcampió amb l’Inter el curs passat, va fer-se una lesió que li va fer perdre la fase final del torneig.

La diferència, segurament, és que molts d’aquests jugadors ja acumulen diverses temporades a París, on la Champions fa anys que és una obsessió i per això hi van portar Neymar i Messi, dos jugadors que van triomfar a Barcelona. Ara bé, això no el converteix en un equip més fet. El Barça s’ha anat adaptant amb els canvis i les situacions difícils que ha viscut darrerament, sobretot condicionat per la difícil situació econòmica de l’entitat. El PSG, carregat de diners i amb més capacitat per construir un projecte a cop de talonari, ha portat molts jugadors aquesta temporada. A vegades, la sensació és que hi ha més cromos que projecte. D’aquí que també hi hagi aquesta inexperiència. És el cas de Kolo Muani, Kang-In Lee, Ugarte i Barcola. D’altres, com Gonçalo Ramos, Marco Asensio, Lucas Hernández i Dembélé, porten l’experiència de fora. I si a Barcelona són els Cubarsí, Lamine i Fermín els nanos de casa que trepitgen fort, a París la gran sensació que s’estrena a Europa és Zaïre-Emery.

Tots, dirigits per un Luis Enrique que també té més experiència que Xavi, el seu rival a la banqueta. Amb el Barça, un dels clubs del seu cor, va disputar tres eliminatòries de quarts en els tres anys que va estar en la banqueta. Sense oblidar, evidentment, l’èxit del primer any, que va acabar en un triplet, el segon de la història del club.