Quan el 3 de març es van lesionar Frenkie de Jong i Pedri, tot van començar a ser càlculs per saber quan tornarien. En el cas del canari, amb una lesió muscular, es va passar del pitjor escenari a un altre de molt positiu. Era l’enèsima vegada que queia. Les possibilitats que arribés a París s’alimentaven i al final hi va ser, esperant el seu torn al Parc dels Prínceps. Mai s’ha volgut prendre cap risc amb ell, el duel contra el PSG era intens, però Pedri estava preparat i Xavi va fer-lo sortir quan el Barça més patia. Calia recuperar el control.

El cronòmetre marcava 60 minuts i 35 segons quan va picar les mans amb Sergi Roberto. Tan sols 47 segons després, el 8 va rebre la pilota al mig del camp després d’una passada de Cubarsí. Era la primera pilota que tocava. Va aixecar el cap, va veure el desmarcatge de Raphinha i va treure la vareta màgica a passejar per enviar una assistència descomunal que el brasiler no va desaprofitar. Així és Pedri. No necessita gaire per ser determinant. Si les constants lesions musculars no l’haguessin frenat, el Barça hauria gaudit molt més del seu talent.

“Des que em vaig lesionar que vaig preguntar quant temps estaria de baixa i quants partits em perdria. Només vull estar al camp. Estic content de tornar i fer-ho amb una assistència. No m’ho podia imaginar millor”, deia el canari a la zona mixta després de tornar a sentir-se futbolista. Pedri sempre ha dit que el seu gran ídol era Andrés Iniesta. El de Fuentealbilla va compartir una fotografia a Instagram en què Pedri es mira en un mirall màgic, que ensenya el que vols, on apareix Iniesta. No hi ha dubte, té la seva benedicció.