El Barça està obligat a girar full perquè l’últim repte de la temporada l’espera: la lliga. És difícil, ja que quan queden 21 punts per jugar-se, l’equip barcelonista és a 8 del Real Madrid, el líder, però si els culers guanyessin diumenge (21 h) el clàssic al Santiago Bernabéu es posarien a 5, fet que posaria un pèl d’emoció a tot plegat. Tot el que no sigui una victòria, però, deixarà el campionat dat i beneït per al conjunt madridista. És l’última oportunitat. D’aquesta manera, ja amb l’enfrontament de diumenge al cap i tot paint l’eliminació contra el PSG, els blaugrana van entrenar-se ahir al matí al camp Tito Vilanova de la ciutat esportiva Joan Gamper, on van dur a terme una suau sessió d’entrenament de recuperació i compensació.

En el club han de començar a treballar de veritat a la recerca del relleu de Xavi Hernández a la banqueta, que al mes de gener ja va anunciar que no continuaria la temporada vinent i que deixaria el càrrec quan acabés aquesta. Són un grapat de noms els que té sobre la taula l’entitat: Jürgen Klopp, Thomas Tuchel, Julian Naglesmann, Hansi Flick, Mikel Arteta, Roberto de Zerbi, Pep Guardiola, Luis Enrique, Thiago Motta i Rafa Márquez, completen l’extensa llista. El director esportiu Deco haurà de consensuar-ne un amb Joan Laporta i els membres de la comissió esportiva. Tant el president, com Rafa Yuste, el vicepresident esportiu, eren partidaris de la continuïtat de Xavi, així ho han manifestat públicament, però el tècnic de Terrassa té clara la decisió. El Barça busca recanvi amb el handicap del fair play financer.

L’eliminació també deixa factures en l’àmbit financer. I és que el club deixa d’ingressar molts diners. Primer, perquè deixa de cobrar 12,5 milions d’euros que la UEFA li hauria pagat si s’hagués classificat per a les semifinals i, després, perquè queda fora del nou mundial de clubs que es disputarà entre el 15 de juny i el 13 de juliol del 2025. Només per participar-hi s’hauria embutxacat 50 milions d’euros. L’entitat culer ja ho tenia complicat, però amb el resultat recollit al Parc dels Prínceps s’hi va acostar. Per ser-hi necessitava superar l’Atlético en el rànquing, cosa que hauria passat amb l’eliminació dels colchoneros en els quarts i la classificació dels culers per a la final de Wembley. L’Atlético (per rànquing) i el Madrid (campió de la Champions 2021/22) seran els clubs de la federació espanyola (són dos per federació) que disputaran la competició.

Tot i que el resultat de la tornada va acabar sent una golejada (1-4), va ser una eliminació digna. A l’equip li van faltar arguments, molt condicionat per jugar amb deu durant 60 minuts, però va mostrar-se orgullós i no va perdre la dignitat en el partit, malgrat tot. El quart gol va arribar ja al final, en una acció de contraatac dels parisencs amb els blaugrana abocats a l’atac a la recerca de la diana que els permetés enviar l’enfrontament a la pròrroga. El conjunt culer, a més, va aconseguir il·lusionar el barcelonisme amb Europa, cosa que no passava des de feia molt de temps. Contra el PSG, el grup culer va ser rebut al camp per multitud d’aficionats i el Lluís Companys va registrar la millor assistència de la temporada, amb 50.309 espectadors.

Les errades individuals van condemnar el Barça al Lluís Companys contra el PSG. La primera, la d’Araujo, que no va calibrar bé l’abast de fer falta a Barcola i deixar l’equip amb deu quan encara quedaven 60 minuts. No va encertar Xavi, en la inferioritat, plantejant un partit defensiu, amb un equip farcit de futbolistes gens especialistes en la defensa. El context era difícil, és cert, però el conjunt que dirigeix va quedar amb l’orgull com a únic argument. A més, el tècnic va ser expulsat en el minut 55, amb l’eliminatòria empatada, per protestar. I per a rematar-ho, els tres gols encaixats van ser més evitables: Cancelo va fallar en l’1-1 (no va controlar l’esquena a Dembélé) i el 1-3 (va fer un penal absurd a Dembélé), i Frenkie de Jong tampoc va afinar en l’1-2 (no va arribar a tapar el xut de Vitinha des de la frontal en un córner en curt).

Amb l’expulsió d’Araujo i el context que va quedar d’enfrontament, al Barça li calia un líder futbolístic, capaç de canviar el guió i la tendència del partit per si mateix, a banda del col·lectiu, que va quedar desfet. No hi va ser. L’equip necessitava algú que mantingués la pilota, que anés endavant, que es desmarqués i intentés rebre en zones interessants, però res. Ni Gündogan, que va ser molt crític després del partit amb l’expulsió d’Araujo i també amb el 1-2 encaixat –“tot era a les nostres mans però ho hem deixat escapar de la manera més fàcil. Hem regalat el partit al PSG”, va dir–, ni De Jong, molt decebedor en un partit gran un dia més, ni Pedri, cansat, van ser capaços. Fermín o João Félix, que haurien pogut donar un cop de mà en aquest sentit, van entrar tard, en el minut 82.

Com a punts positius de l’eliminatòria contra el PSG hi ha les versions ofertes per alguns futbolistes. Destaquen els adolescents: Pau Cubarsí i Lamine Yamal. El central ha ofert un nivell digne de la màxima elit tant al Parc dels Prínceps com al Lluís Companys, tocant-li bregar amb davanters de primeríssima línia mundial. L’atacant, més apagat en l’anada, va ser diferencial en la tornada, inventant-se una gran jugada que va desembocar el l’1-0 de Raphinha. Malauradament, ell va ser el sacrificat quan Araujo va ser expulsat. Tots dos van mostrar que estan preparats. També conviden a l’optimisme Raphinha i Koundé. Tots dos han rendit a un nivell molt alt, al que s’espera d’ells, i semblen recuperats per a la causa quan havien estat en dubte.