Una eliminatòria de 180 minuts va fer un tomb determinant en una acció puntual. L’expulsió de Ronald Araujo va capgirar el guió i va dessagnar el Barça, que va passar de la convicció i la seguretat als temors i va acabar golejat i eliminat pel PSG. Es frustra el somni de situar-se en l’elit europea, entre els quatre millors equips de la Champions. Dir adeu als quarts contra el PSG de Mbappe i companyia no té ren a veure amb els fracassos europeus dels cursos anteriors, però la il·lusió generada pel partidàs a París havia alimentat les expectatives i l’1-0 de Raphinha a Montjuïc les havia reforçat. Fins que la vermella a Araujo ho va engegar tot a rodar.

L’expulsió de la Champions tindrà efectes. Arribar a les semifinals i albirar Wembley hauria fet augmentar la pressió cap a Xavi de fer-se enrere de la decisió presa al gener. Hauria tingut sentit que la directiva hagués demorat la recerca d’un nou entrenador. El discurs d’esperar a final de temporada, de no tenir cap pressa a dissenyar el futur, resistia per la progressió esperançadora de l’equip i per l’ànim de convèncer l’egarenc. Sense Champions, l’escenari canvia. I encara més si diumenge l’equip no guanya al Bernabéu, l’única sortida per mantenir viva la flama en la lliga i evitar la temporada en blanc. Els resultats no haurien de ser l’única guia per marcar l’aposta per un projecte, però si ja s’entreveia complicat seduir Xavi perquè rectifiqués, ara encara més. El primer pas és definir-ho del tot i, si no hi ha camí per fer amb el vallesà, espavilar-se en la recerca d’un substitut. No cal esperar més.

L’eliminació és també un cop dur per a l’economia, per tot el que deixa de guanyar el Barça. Havia pressupost arribar als quarts de final, i ha assolit l’objectiu, però fer un pas més era molt llaminer i generava uns ingressos molt benvinguts per corregir la desviació. I el desenllaç enterra també les possibilitats de classificar-se per al mundial de clubs del 2025, una altra font d’ingressos que s’esvaeix. L’expulsió ha sortit molt cara.