“Que res ens aturi.” Aquest ha estat el lema utilitzat pel Barça per afrontar el partit més important fins ara aquest curs. Un partit d’aquells que tothom vol jugar, que fan posar la pell de gallina quan sonen les notes de l’himne de la Champions. Partits amb un regust especial perquè el que hi ha en joc és enorme. Aquest Barça pràcticament no ha tingut aturador en els darrers dos anys. Socialment, ha trencat totes les barreres. Ho ha canviat tot. Futbolísticament, només el Lió, en la final del 2022, va poder fer viure a les blaugrana la cara més amarga de l’esport. Una derrota, però, que va fer ressorgir amb més força les futbolistes de Jonatan Giráldez, que, un any després, es van refer i van aixecar la segona Champions a Eindhoven. I van tornar a començar, amb la mateixa ambició i amb l’objectiu de guanyar els quatre títols. Perquè sí, això encara se li ha resistit, al Barça. Perquè són humanes malgrat que ens hagin fet normalitzar coses extraordinàries.

Avui, el conjunt blaugrana vol continuar intractable contra el Chelsea (13.30 h). En un Lluís Companys vestit de gala, la comunió que hi ha entre l’afició i l’equip ha de portar a fer el primer pas cap a Bilbao. Com l’any passat, les angleses són l’últim escull. La diferència, però, és que la tornada és a Londres. Per tant, el primer punt, i potser decisiu, com ja va passar contra el Wolfsburg fa dos anys, es juga a casa, a Barcelona. Llavors, el 5-1 va deixar en anècdota la derrota a Alemanya. Aquell coixí va permetre afrontar el duel amb molta seguretat. L’objectiu és repetir-ho ara per plantar-se a Stamford Bridge amb un avantatge que podria ser determinant, sobretot tenint en compte l’evolució i el creixement que ha fet l’equip des de llavors, que ha carregat de maduresa la motxilla i ha estat capaç d’afrontar tot tipus d’escenaris adversos. Aquesta és una de les grans victòries del Barça. Un tret vital per regnar a Europa i al qual se suma una plantilla formada per les millors jugadores del món i que arriba en plena forma al moment clau de la temporada.

Giráldez ha pogut recuperar en les darreres setmanes tota la plantilla, a excepció de Mapi. Més recursos. Més capacitat de sorprendre i fer mal. Graham Hansen ja ha deixat enrere les molèsties que van fer que es perdés el duel contra el Vila-real. El tècnic va confirmar que totes poden jugar els 90 minuts, amb la qual cosa la noruega entra directament a l’onze. S’espera l’equip de gala, amb Ona i Rolfö als laterals. Alèxia ha tornat en plena forma i podria ser la sorpresa, com contra el Brann, en una zona més ofensiva, però el rendiment de Mariona i Salma li barra el pas. Al davant, un Chelsea amb baixes de llarga durada com la de Sam Kerr, l’estrella. I un dubte: Lauren James es va entrenar al marge del grup, si bé va viatjar a Barcelona amb la resta de l’expedició. Si està al 100%, apunta a titular. L’equip d’Emma Hayes es presenta a Montjuïc tocat. Com el Barça, aspirava als quatre títols, però en qüestió de tres setmanes n’ha perdut dos. Li queden la lliga i la Champions. Per alçar aquest últim, però, se les haurà amb el campió, que vol continuar fent història.