Exercici de fe

Tothom hi creia. L’equip transmetia una tranquil·litat i una confiança que s’encomanava. Inevitablement, tots els focus es posen en la pilota, però el Barça ha crescut mentalment en els darrers dos anys. Xocar per segon cop contra el Lió en una final va convertir-se en una injecció de maduresa i va plasmar-se a Londres, en un partit amb moments de tot. La pressió blaugrana va ser efectiva en la primera part i es va culminar amb el 0-1 d’Aitana, fruit d’una recuperació prop del córner. La ribetana va comptar amb l’ajuda de Buchanan, que va desviar el xut, però va fer el més difícil i important: igualar l’eliminatòria. Tot començava de nou i només havien fet falta vint-i-cinc minuts. El Chelsea, però, va tenir les seves. En la primera part i en la segona. La fusta va negar el gol anglès en dues ocasions –una en fora de joc que s’hauria revisat en cas de gol–. I això també forma part de gestes com la d’ahir. Que la sort es posi la samarreta blaugrana per un dia i acosti una mica més la victòria.

L’arbitratge també va dir-hi la seva. La col·legiada va passar de no xiular ni una falta en tota la primera part a expulsar Buchanan per una justa doble groga en tan sols vuit minuts. Una decisió que va permetre al Barça tenir més la pilota davant un Chelsea més cansat i enfonsat. En això, l’entrada de Mariona també va ser clau. Amb les jugadores de Giráldez circulant de manera més continuada, calia trobar l’espai. Aitana el va trobar per rebre dins l’àrea i provocar el penal de Carter. Fridolina Rolfö, l’heroïna d’Eindhoven, es va encarregar d’agafar tota la responsabilitat. La sueca va enganyar Hampton per encarrilar el pas a la final a quinze minuts del final. Els darrers minuts es van fer menys durs que els d’un any enrere. El Barça podria haver matat el duel amb un tercer gol, però no va ser capaç. La feina estava feta.

L’equip se sentia feliç i alliberat amb el xiulet final. Ningú podia amagar el somriure. Ni les protagonistes del partit, que acabaven de guanyar una guerra futbolística i psicològica. Tampoc les que no van jugar ni un minut, però que formen part d’aquest projecte. Alegria de les veteranes que ho han viscut tot i que tancaran etapes, com per exemple Paños. També de les més joves, que recullen els fruits de tot el que les seves predecessores han hagut de construir. I, evidentment, del cos tècnic, liderat per un Jonatan Giráldez que el 30 de juny deixarà el club per marxar cap als Estats Units. El gallec era dels més eufòrics. Somia tancar aquesta història gloriosa fent-la més grossa que mai: aixecant els quatre títols. L’objectiu és una mica més a prop. Bilbao es tenyirà de blaugrana. PSG o Lió. El maleït Lió. Sigui qui sigui, el Barça ja té vestidor reservat a la catedral de San Mamés.