Els tigres adults són animals solitaris. Viuen i cacen sols. I en aquest context d’extrema soledat és on es troba Vitor Roque aquí, en el Barça. No per una qüestió intrínseca de la seva naturalesa interior, ni tampoc ha estat una situació buscada. En el seu cas el seu sobrenom no li va ser atribuït per tenir un caràcter individualista, sinó per la seva voracitat de cara al gol i per la manera com els ha celebrat sempre al Brasil. És el futbol i la falta de connexió amb Xavi el que l’ha portat fins aquí. El seu rol de mer figurant en aquest Barça ha desembocat en una situació complexa i ha fet que ara mateix sigui un tigre amb l’instint de caça adormit. Vitor Roque no entén la seva situació actual en el Barça. El Tigrinho se sent frustrat i buit. No entén que el club apostés amb fermesa pel seu fitxatge en una operació tancada per 61 milions d’euros (30 de fixos i 31 en variables) i que fins i tot avancés mig any la seva arribada a Barcelona, i que això a l’hora de la veritat no s’hagi vist correspost amb els minuts que ha acabat tenint. Considera que Xavi no li ha donat les oportunitats que mereixia. Se sent enganyat. I això no és un problema ni del jugador ni de Xavi. El cas Vitor Roque és un problema de club. És un problema per l’alt preu pagat i perquè la direcció esportiva i el cos tècnic en aquest cas concret no han anat mai de bracet. Xavi hauria preferit que aquests 60 milions d’euros haguessin estat destinats al pivot defensiu. La de Xavi i Vitor Roque és una història de desamor que ja venia ferida de sèrie.

Que Xavi en les últimes dues compareixences davant la premsa hagi obert la porta a una cessió a Vitor Roque i que el seu agent, André Cury, acusés el tècnic aquesta setmana de no haver donat minuts al jugador i de deixar entreveure una relació distant entre els dos protagonistes, han estat dos fets que han fet avivar el cas Vitor Roque, però la realitat és que no calia que ningú tirés benzina al foc perquè els números ja són prou eloqüents.

La fotografia parla per si sola. Vitor Roque ha tingut zero minuts en els últims quatre partits. No va participar ni contra el PSG ni contra el Madrid, dos partits en què el Barça es jugava dos títols i en què l’equip va necessitar tots els recursos ofensius possibles. Xavi no va utilitzar la carta Tigrinho. Però la realitat és que Vitor Roque ha desaparegut dels plans del tècnic des de mitjans de febrer. Va ser titular per primer cop contra el Celta el 17 de febrer, i des d’aleshores, poca cosa. En els últims 13 partits només ha tornat a ser titular contra el Cadis, en un partit marcat per l’eliminatòria contra el PSG i en què Xavi aquell dia va fer moltíssimes rotacions, i, a més, Lewandowski era baixa per sanció.

Vitor Roque va debutar el 4 de gener contra el Las Palmas. Aquell dia ja va fallar un gol claríssim. L’endemà era presentat de forma oficial. En la seva presentació va dir que el seu fitxatge pel Barça era complir un somni, però amb el temps aquell somni li ha acabat robant moltes hores de son, ferit per la seva situació. El seu primer gol va tardar un mes a arribar. Va ser contra l’Osasuna en la primera pilota que va tocar. Gol amb premi perquè va valer 3 punts. El 3 de febrer va tornar a marcar contra l’Alavés, i aquell dia acabaria expulsat de forma molt injusta. Després seria titular contra el Celta actuant a l’extrem esquerre, fora del seu hàbitat natural com a 9. No va lluir, aquell dia. Ha tingut uns números dignes quant a efectivitat i oportunitats de gol generades en proporció als poquíssims minuts jugats, però també és cert que se l’ha vist fallar gols clars i en alguns partits una mica dispers en l’aspecte tàctic. El salt del futbol brasiler al futbol europeu i a un estil tan marcat com el del Barça no sempre és fàcil. Sigui com sigui, el seu nom s’ha anat fonent com la neu en els pensaments de Xavi. Un total de 310 minuts, només dues titularitats en la lliga en quatre mesos, 2 gols i sense haver debutat en la Champions. Trist bagatge. En el seu cas concret, la continuïtat de Xavi fins al 2025 li ha caigut com una llosa molt pesada.