Final feliç

Han estat mesos i mesos d’espe­cu­la­ci­ons i nego­ci­a­ci­ons. La difícil situ­ació econòmica de l’enti­tat com­pli­cava qual­se­vol sobre­es­forç pel que fa a l’oferta que pogués pre­sen­tar-se a la capi­tana, que sem­pre ha dei­xat clar que el Barça és el club de la seva vida. Al desem­bre, l’esce­nari es va enfos­quir. Amb Alèxia lesi­o­nada de nou, i a punt de ser inter­vin­guda del genoll per segon cop en un any i mig, el club va fer un ultimàtum. Una dar­rera oferta res­pecte a la qual no hi havia intenció de can­viar ni una coma. La reno­vació es va apar­car perquè la de Mollet del Vallès es pogués cen­trar en la seva recu­pe­ració, que es va allar­gar fins al mes de març, quan va rea­parèixer de nou. Amb Alèxia, de 30 anys, gau­dint de nou sobre la gespa, les fit­xes van tor­nar a moure’s fins a arri­bar a bon port. “Tot­hom sap què és el Barça per a mi i quin és el meu somni. Crec que no hi ha gaire res més a dir”, afir­mava la mig­cam­pista el 28 de març pas­sat després d’acce­dir a les semi­fi­nals de la Cham­pi­ons. El mis­satge era clar: amor i com­promís abso­luts per con­ti­nuar gau­dint amb el Barça.

Al des­patx del pre­si­dent, Alèxia va plas­mar la seva firma fins al 2026. “És un dia molt feliç per a mi, per a la meva família i per als meus amics. Espero que també ho sigui per als culers. Tinc mol­tes ganes de con­ti­nuar el camí que estem fent i acon­se­guir més títols”, va afir­mar la de Mollet en decla­ra­ci­ons als mit­jans del club. Entre les qua­tre parets del des­patx de Laporta, tots dos es van emo­ci­o­nar. “El veia a ell emo­ci­o­nat i jo m’emo­ci­o­nava més. Vull agrair-li les parau­les. He sen­tit que ho deia de veri­tat, tots dos som molt culers. S’agra­eix que pen­sin així de tu.” La capi­tana va apro­fi­tar per tor­nar a decla­rar el seu amor per l’escut. “La mei­tat de la meva vida he estat aquí. Ja estava impreg­nada de Barça, però com a juga­dora ho estic molt més. Soc Barça i ho con­ti­nuaré sent.”

La notícia no arriba en un moment qual­se­vol. El Barça es troba a les por­tes de fer història. Dis­sabte, a Bil­bao, l’equip dis­pu­tarà la cin­quena final de la Cham­pi­ons, la quarta con­se­cu­tiva. Al davant, la bèstia negra, el Lió. L’estadi, San Mamés, estarà a ves­sar de segui­dors blau­grana. Una victòria sig­ni­fica com­ple­tar el pòquer de títols. La reno­vació d’Alèxia és un estímul per­fecte i una notícia excel·lent per afron­tar la set­mana més deci­siva del curs. “Seria per­fecte. Sabem com ho hem de fer. L’entre­na­ment d’avui ha estat increïble. L’equip està endo­llat i anem a l’una. Ho dona­rem tot per nosal­tres i per l’afició”, expli­cava la capi­tana.

Alèxia va arri­bar al Barça l’any 2012 amb la con­fiança de Xavi Llo­rens, el seu gran vale­dor. El que ha pas­sat després queda per sem­pre. Totes dues parts han cres­cut jun­tes. El Barça ha pas­sat de veure’s a l’ombra de l’Espa­nyol a ser l’autèntica referència mun­dial. Alèxia, que tenia 18 anys quan va debu­tar, s’ha con­ver­tit en una icona per a nenes i nens. És el símbol d’aquesta gene­ració, tant al Barça com a la selecció espa­nyola, que ha tren­cat totes les bar­re­res i que encara con­ti­nua tre­ba­llant per fer-se sen­tir. Dues Pilo­tes d’Or, nom­bro­sos reco­nei­xe­ments indi­vi­du­als, el nai­xe­ment recent de la seva fun­dació, un reclam per a les mar­ques i un alta­veu que sem­pre cal escol­tar. Quan Alèxia té un micròfon al davant, no deixa indi­fe­rent a ningú. Les seves parau­les res­so­nen. A la gespa, només la greu lesió al genoll esquerre ara fa dos anys va poder fre­nar-la. És història del Barça. És la màxima gole­ja­dora des de l’octu­bre pas­sat, la capi­tana i la fut­bo­lista amb més títols. La mig­cam­pista blau­grana és esti­mada pels culers, que sem­pre la tenen pre­sent en el minut 11 de cada par­tit. Per a ells, és la seva reina. I el reg­nat con­ti­nuarà.