Impregnada de Barça
Alèxia Putellas renova amb el Barça fins al 2026 i amb opció a una tercera temporada
La capitana segella la seva continuïtat després de mesos de serial i a les portes d’una final de la Champions que pot ser històrica per al club
Sempre es diu que el Barça és Alèxia i que Alèxia és el Barça. És un binomi d’aquells que sembla que no s’hagin de separar mai. Una història d’amor massa bonica per escriure un final. Si més no, un final que no agradi a les dues parts. Que sigui amarg, a contracor o de mala gana. El relat és tan preciós que el final, el dia que arribi, també ho haurà de ser. De moment, però, les pàgines, daurades, continuaran escrivint-se durant dos anys més, com a mínim. El club blaugrana va oficialitzar ahir el desig de tot el barcelonisme: la renovació de la capitana fins al 2026, amb opció a un tercer any. Havia de passar. Es fa difícil imaginar l’un sense l’altra. El sentiment culer és per sempre i Alèxia el porta a dins des de petita, quan anava al Camp Nou com una espectadora més. Llavors era difícil imaginar-se que trepitjaria aquella gespa, ompliria les graderies o sentiria més de 90.000 veus corejant el seu nom. Vet aquí, tot això ha estat una realitat. Alèxia respira Barça. El porta implícit. És com un tatuatge a cada racó de la seva pell.
Final feliç
Han estat mesos i mesos d’especulacions i negociacions. La difícil situació econòmica de l’entitat complicava qualsevol sobreesforç pel que fa a l’oferta que pogués presentar-se a la capitana, que sempre ha deixat clar que el Barça és el club de la seva vida. Al desembre, l’escenari es va enfosquir. Amb Alèxia lesionada de nou, i a punt de ser intervinguda del genoll per segon cop en un any i mig, el club va fer un ultimàtum. Una darrera oferta respecte a la qual no hi havia intenció de canviar ni una coma. La renovació es va aparcar perquè la de Mollet del Vallès es pogués centrar en la seva recuperació, que es va allargar fins al mes de març, quan va reaparèixer de nou. Amb Alèxia, de 30 anys, gaudint de nou sobre la gespa, les fitxes van tornar a moure’s fins a arribar a bon port. “Tothom sap què és el Barça per a mi i quin és el meu somni. Crec que no hi ha gaire res més a dir”, afirmava la migcampista el 28 de març passat després d’accedir a les semifinals de la Champions. El missatge era clar: amor i compromís absoluts per continuar gaudint amb el Barça.
Al despatx del president, Alèxia va plasmar la seva firma fins al 2026. “És un dia molt feliç per a mi, per a la meva família i per als meus amics. Espero que també ho sigui per als culers. Tinc moltes ganes de continuar el camí que estem fent i aconseguir més títols”, va afirmar la de Mollet en declaracions als mitjans del club. Entre les quatre parets del despatx de Laporta, tots dos es van emocionar. “El veia a ell emocionat i jo m’emocionava més. Vull agrair-li les paraules. He sentit que ho deia de veritat, tots dos som molt culers. S’agraeix que pensin així de tu.” La capitana va aprofitar per tornar a declarar el seu amor per l’escut. “La meitat de la meva vida he estat aquí. Ja estava impregnada de Barça, però com a jugadora ho estic molt més. Soc Barça i ho continuaré sent.”
La notícia no arriba en un moment qualsevol. El Barça es troba a les portes de fer història. Dissabte, a Bilbao, l’equip disputarà la cinquena final de la Champions, la quarta consecutiva. Al davant, la bèstia negra, el Lió. L’estadi, San Mamés, estarà a vessar de seguidors blaugrana. Una victòria significa completar el pòquer de títols. La renovació d’Alèxia és un estímul perfecte i una notícia excel·lent per afrontar la setmana més decisiva del curs. “Seria perfecte. Sabem com ho hem de fer. L’entrenament d’avui ha estat increïble. L’equip està endollat i anem a l’una. Ho donarem tot per nosaltres i per l’afició”, explicava la capitana.
Alèxia va arribar al Barça l’any 2012 amb la confiança de Xavi Llorens, el seu gran valedor. El que ha passat després queda per sempre. Totes dues parts han crescut juntes. El Barça ha passat de veure’s a l’ombra de l’Espanyol a ser l’autèntica referència mundial. Alèxia, que tenia 18 anys quan va debutar, s’ha convertit en una icona per a nenes i nens. És el símbol d’aquesta generació, tant al Barça com a la selecció espanyola, que ha trencat totes les barreres i que encara continua treballant per fer-se sentir. Dues Pilotes d’Or, nombrosos reconeixements individuals, el naixement recent de la seva fundació, un reclam per a les marques i un altaveu que sempre cal escoltar. Quan Alèxia té un micròfon al davant, no deixa indiferent a ningú. Les seves paraules ressonen. A la gespa, només la greu lesió al genoll esquerre ara fa dos anys va poder frenar-la. És història del Barça. És la màxima golejadora des de l’octubre passat, la capitana i la futbolista amb més títols. La migcampista blaugrana és estimada pels culers, que sempre la tenen present en el minut 11 de cada partit. Per a ells, és la seva reina. I el regnat continuarà.
Notícies relacionades
Enllaços relacionats
Publicat a
Notícies
Divendres,22 novembre 2024