Orígens

Aquest curs serà un punt final, o un punt i a part, en l’aven­tura cata­lana que Jona­tan Giráldez va empren­dre quan tenia només 19 anys. Fins lla­vors, l’actual entre­na­dor blau­grana havia jugat en equips de Galícia, com ara l’Atlántida Matamá, on també va por­tar un equip de ben­ja­mins. “Cal tenir paciència per por­tar un equip d’aquesta edat i ho va fer de mera­ve­lla; els pares esta­ven encan­tats”, explica Fran Conde, direc­tiu del club i pare d’un d’aquells nens que van tas­tar els pri­mers pas­sos de Giráldez en una ban­queta. Matamá és un barri de Vigo situat a uns quinze minuts del cen­tre i pro­per a l’estadi de Balaídos, on juga el Celta, club de la ciu­tat. És un barri sen­zill, on tot­hom es coneix, i del qual el tècnic no s’oblida. “Acos­tuma a venir per aquí. Té un nebot que juga al club. Fa un temps va venir a fer una xer­rada a l’equip femení. Amb el càrrec que té, un altre pot­ser vin­dria aquí i mirar-te per sobre l’espat­lla, però ell con­ti­nua actu­ant igual. No va can­viar la manera de ser. Pot estar un diu­menge fent el ver­mut com un més. Sen­tim un orgull enorme”, relata Fran Conde, lla­vors veí de Giráldez.

L’entre­na­dor blau­grana es va fer càrrec de l’equip ben­jamí del Matamá durant dos anys, sufi­ci­ents per dei­xar empremta. “El que més m’agra­dava d’ell, més enllà de qual­se­vol aspecte tàctic, eren els valors que ens inten­tava incul­car, que són la base del fut­bol i el que cal fer enten­dre als nens que tenen aquesta edat perquè que­da­ran en la per­sona tota la vida”, recorda Nico Conde, que tenia una relació pro­pera amb Giráldez. “El Joni era una per­sona ama­ble i de barri; per a mi no era un entre­na­dor qual­se­vol”, explica. Ara bé, més enllà de la per­sona, Nico també recorda les deci­si­ons de Giráldez sobre el camp. “No sé si va ser casu­a­li­tat o l’ull que ell tenia i que l’ha fet estar on és ara, però quan feia tres o qua­tre set­ma­nes que hi era va deci­dir posar-me en una posició al camp de la qual ja no m’ha tret cap entre­na­dor”, asse­gura Conde, que ha seguit amb orgull els pas­sos del seu exen­tre­na­dor. “Sem­pre estava atent al que feia. Sen­tia orgull de veure que una per­sona que m’havia entre­nat, que era del barri i a qui conei­xia, estigués fent coses tan increïbles. Després me l’he tro­bat poc, però mai vam par­lar dels seus èxits al Barça, sinó de com ens anava la vida. Em pre­gun­tava pel fut­bol o pel que estava estu­di­ant. Pre­o­cu­pava més la per­sona”, reme­mora.

I els pas­sos que va seguir Giráldez no van ser pocs. Era jove i amb una ambició que el va fer pren­dre la decisió de mar­xar a Bar­ce­lona a con­ti­nuar la car­rera d’INEFC i a nodrir els seus conei­xe­ments fut­bolístics. No ho va fer sol, sinó amb la seva pare­lla, Olaia, mare del seu fill Cíes, que va pre­sen­ciar la final d’Eind­ho­ven pocs dies després de néixer. “Va mar­xar amb una mà al davant i una altra al dar­rere. Temps més tard va venir en un tor­neig a les ins­tal·laci­ons del Celta fent d’entre­na­dor de la selecció cata­lana i vam veure que allò era una altra història. Vam dei­xar de pen­sar que tor­na­ria aviat”, recorda Conde. I és que Giráldez va tro­bar en Marc Vivés, actual direc­tor espor­tiu del femení, un pare pro­fes­si­o­nal. Tre­ba­llava a la Fede­ració Cata­lana i era pro­fes­sor seu a INEFC. Va ser ell qui va ofe­rir al gallec la pos­si­bi­li­tat d’entrar a for­mar part de la fede­ració. Allà va fer de pre­pa­ra­dor físic, d’ana­lista i de selec­ci­o­na­dor. “Vaig aga­far el càrrec de selec­ci­o­na­dor sub 16 la tem­po­rada 16/17 amb un assis­tent de Menorca que al gener se n’hi va tor­nar. Vaig par­lar amb el Marc [Vivés] i el Jona­tan va pas­sar de ser pre­pa­ra­dor físic a fer-me d’assis­tent. En la 18/19 també vam fer tàndem en la sub 12: ell entre­nava i jo era el segon”, explica Jaume Joan Rius, que va tre­ba­llar amb Giráldez a les infe­ri­ors cata­la­nes i que des­taca també aquesta ambició que el va por­tar fins a Bar­ce­lona. “Tenia clar el seu rol. No sobre­pas­sava mai cap límit, però pal­pa­ves aque­lla ambició. Només cal veure la seva història. Va dei­xar Galícia per fer una aposta a Bar­ce­lona per gua­nyar-se la vida amb el fut­bol, que és molt difícil. Ho ha acon­se­guit. Tenia clar que volia dedi­car-se a això i ha anat ascen­dint fins on ha arri­bat.”

Les tru­ca­des

L’etapa a la Fede­ració Cata­lana, però, va aca­bar el gener del 2019. Va ser quan Lluís Cortés va pren­dre el relleu de Fran Sánchez al cap­da­vant del pri­mer equip del Barça. El llei­datà va aga­far el telèfon per començar a donar forma al seu staff. Jaume Joan Rius i Jona­tan Giráldez esta­ven en la llista. “El Lluís no ens dona ni 24 hores per pen­sar-ho. Jo vaig dir que no per motius labo­rals. El Jona­tan no s’ho va pen­sar. Ho va dei­xar tot”, recorda. Dos anys i mig amb Cortés fins que el llei­datà va mar­xar després del tri­plet del 2021. Giráldez també tenia intenció de dei­xar el club, però Markel Zubi­zar­reta va fer que s’ho repensés en pro­po­sar-li ser el nou entre­na­dor. “Era un repte majúscul, però recordo que va tenir una reacció de madu­resa per afron­tar el repte. M’expli­cava que havia dit que sí i que ja començava a tre­ba­llar. Segur que li va fer res­pecte, però no li vaig notar tre­mo­lor. Un altre pot­ser hau­ria reac­ci­o­nat dife­rent, però això també anava lli­gat a aquesta ambició”, explica Rius, que dona valor a la feina de Giráldez des de lla­vors. “Estem nor­ma­lit­zant els títols de lliga, però té molt mèrit, el que està fent a Europa. Man­te­nir l’espe­rit com­pe­ti­tiu diari que la com­pe­tició esta­tal no et dona i ser capaç d’asso­lir-la a través dels entre­na­ments, és molt difícil. El Jona­tan entra després del tri­plet del Lluís. Ho havia de fer molt bé per igua­lar-lo i ho ha fet. Pot fer el pòquer aquest any. Són tres anys i tres finals de Cham­pi­ons. Si això no ho valo­rem, tenim un pro­blema com a soci­e­tat”, sen­ten­cia l’excom­pany de Giráldez, que creu que el gallec podria entre­nar on volgués. “Per capa­ci­tat, pot entre­nar on vul­gui, però quan els entre­na­dors estan ubi­cats en el fut­bol femení és difícil que pugui sor­gir una pro­posta mediàtica i econòmica a nivell mas­culí. Hi ha entre­na­dors en l’elit que no estan tan pre­pa­rats com ell”, afirma.

De moment, Giráldez mar­xarà als Estats Units per fer-se càrrec dels Was­hing­ton Spi­rit, la gran aposta de Mic­hele Kang, pro­pietària també de l’Olym­pi­que de Lió, per créixer a la lliga nord-ame­ri­cana. El lle­gat del gallec al Barça és enorme. Fut­bolísti­ca­ment, pel joc mos­trat i els èxits acon­se­guits, i també per haver for­mat part d’un equip que ha trans­for­mat la soci­e­tat. El dia que va expo­sar els seus motius per dei­xar l’enti­tat blau­grana, li van pre­gun­tar com li agra­da­ria ser recor­dat. Com­pe­ti­tiu, com­promès i admi­rat van ser alguns dels adjec­tius que va dei­xar anar. Més enllà de l’entre­na­dor, però, també hi és la per­sona i al gallec el recor­den com una per­sona humil. Ho diu Jaume Joan Rius. “És típic dir que és tan bon entre­na­dor com bona per­sona, però sí, és així.”