Sentiments de gratitud

Alexia ha expressat una profunda gratitud per tot el que ha viscut i aconseguit en la seva carrera. “Em sento molt agraïda. La primera paraula que se’m passa pel cap és agraïment. Mai hagués imaginat viure tot el que m’ha tocat viure, i al final estic molt agraïda per haver aconseguit tots aquests títols”. Aquesta declaració reflecteix no només el seu agraïment per les oportunitats que ha tingut, sinó també una consciència sobre la sort que té en comparació amb altres jugadores que potser mai han tingut l’oportunitat de jugar una final o guanyar un títol.

El projecte del Barça femení

Com a capitana de l’equip, Putellas parla sobre la maduresa del projecte del Barça i la professionalització del futbol femení. “Estem en un moment molt madur. Cada any hem anat creixent i hem anat tenint més facilitats, adaptant-nos al que significa ser professionals,” va afirmar. Aquesta evolució ha permès a l’equip no només guanyar títols, sinó també consolidar-se com una estructura sòlida i professional que facilita el desenvolupament tant de les jugadores veteranes com de les joves.

Lesions i superació

La de Mollet del Vallès ha patit diverses lesions llargues al llarg de la seva carrera, i va compartir els seus sentiments sobre aquests desafiaments: “Quan estàs lesionada et sents com inclús una mica impostora, perquè no és difícil sentir-te part d’alguna cosa, però també gràcies a les companyes que han estat al meu costat es fa més fàcil.” Aquesta experiència li ha permès entendre millor el que senten les seves companyes quan estan lesionades, i ara pot oferir un suport més empàtic i comprensiu. També va destacar la dificultat de passar de jugar tots els minuts a estar fora del camp, observant des de la grada, però ha après a veure-ho com un procés necessari per tornar a competir al màxim nivell.

Fins quan es veu jugant a futbol?

Mirant cap al futur, Alèxia Putellas es veu jugant molts anys més. “Ara en tinc 30, que considero que encara és una edat entre jove i madura per ser futbolista. Si t’haig de dir un número, m’agradaria fins als 37 o 38”, diu. Aquesta passió i energia per seguir competint són evidents en la seva determinació per continuar portant el seu cos i la seva ment al límit cada dia. Ella es compromet a seguir donant el millor d’ella mateixa mentre mantingui aquesta passió i energia.

Futur com a entrenadora?

Sobre la possibilitat de ser entrenadora, la jugadora blaugrana va expressar dubtes: “Abans et diria que potser sí que és una cosa que em crida bastant l’atenció. Ara et diré que no ho sé. No em veig sent una altra cosa que no sigui futbolista.” Aquesta incertesa reflecteix la seva profunda vinculació amb el rol de futbolista i la dificultat d’imaginar-se en una altra funció. No obstant això, està oberta a explorar noves oportunitats en el futur, un cop acabi la seva carrera com a jugadora.