De la graderia del Camp Nou a la porteria del Barça. Ellie Roebuck (Sheffield, 1999) ha complert el somni d’aquella nena que va créixer veient el Barça de Guardiola. Després de vuit temporades en el Manchester City, ara li ha arribat l’oportunitat de defensar els colors que sempre ha portat al cor, i intentar sumar un títol al seu palmarès que se li resisteix: la Champions.
Com són aquests primers dies en el Barça i a Barcelona?
Fins ara tot m’està encantant. Tot és molt diferent, i m’hi he d’anar adaptant, com per exemple el temps. Però m’encanta, i ho estic gaudint. Pel que fa als entrenaments, aquí són molt tècnics i intensos. És qüestió d’anar agafant el ritme. Crec que ara el més important és que aprengui el castellà el més aviat possible, això m’ajudarà a integrar-me millor en l’equip.
Ha estat vuit anys en el City. Per què ha decidit ara fer aquest pas?
Personalment, volia un canvi. La temporada passada va ser molt difícil per a mi. Crec que ara era el moment adequat per fer aquest salt, afrontar un nou repte i millorar com a jugadora. Soc una persona molt jove i tinc moltes coses per aprendre, i aquest és el millor lloc per fer-ho.
Ha fet realitat un somni?
Sí, al 100%. Sempre ha estat un somni jugar en el Barça. Mai vaig pensar que seria possible. Estic molt agraïda i molt emocionada d’estar aquí. Per a mi és un privilegi jugar en el millor club del món.
Va créixer veient els partits del Barça. Quins records en té, de quan va venir al Camp Nou amb només set anys?
Vaig venir a veure el Gamper del 2007, quan el Barça es va enfrontar amb l’Inter de Milan. Recordo el camp, l’afició, els gols... Tot plegat va ser una experiència inoblidable. L’afició va estar espectacular i l’estadi també és molt especial.
Fa una setmana que s’entrena amb les seves noves companyes. L’ha sorprès alguna cosa? És el que s’imaginava?
No venia amb cap expectativa perquè és la meva primera experiència fora del City, i tot és molt nou per a mi. Arribo amb la idea d’aprendre el més ràpid possible, amarar-me de tota la informació que em donen i implementar l’estil del Barça el millor que pugui.
L’ha sorprès alguna jugadora?
Fins ara hem fet entrenaments molt individuals, però totes m’han acollit molt bé i són jugadores excel·lents. Fins i tot les futbolistes més joves. M’ha sorprès el talent que tenen, és increïble.
Amb quina té més ganes de jugar?
És un somni jugar amb totes aquestes jugadores. Òbviament, Aitana és la millor. Tinc moltes ganes que s’incorporin totes als entrenaments. No et puc dir només un nom. És un grup amb molt de talent.
Què és el que més la motiva de jugar en el Barça?
És un conjunt de coses però, evidentment, el que més em motiva és guanyar títols. Tenir la possibilitat d’arribar a un equip que ho ha guanyat tot és fantàstic, però ara el repte és continuar guanyant.
Ha guanyat molts títols amb la selecció anglesa i el City, però li falta la Champions. És aquest el seu repte més gran?
Sí, i tant! En les tres últimes temporades amb el City no hem jugat la Champions. Tenir la possibilitat de poder tornar a disputar aquesta competició, crec que per a qualsevol futbolista que aspira a jugar al màxim nivell és molt important.
Ha fitxat pel Barça per suplir la baixa de Sandra Paños, i competirà per un lloc a la porteria amb Cata Coll i Gemma. Quin rol espera tenir?
La Sandra és un referent per a mi. És una portera extraordinària i li desitjo el millor en el futur. Ara em toca adaptar-me, perquè tot serà nou per a mi, mostrar tot el que soc capaç de fer, treballar molt dur i veure com evoluciona tot. No tinc cap pressió. Vull donar tot el que tinc per millorar, aprendre i contribuir tant com pugui a fer que l’equip guanyi. Crec que m’adapto bé a l’estil del Barça.
Creu que s’adaptarà ràpidament a l’equip?
Crec que sí. Estic oberta a aprendre i m’agraden els reptes. Tinc tota la pretemporada davant meu, i espero que durant tot aquest temps pugui aprendre i absorbir tota la informació necessària. Ja he parlat amb Pere Romeu, és molt bona persona. Tot l’staff està sent molt amable i acollidor amb mi. Arribo amb moltes ganes de treballar i donar-ho tot.
Ha estat molts anys jugant a Anglaterra. Creu que hi ha molta diferència entre la lliga anglesa i l’espanyola?
Honestament, només puc parlar de la lliga anglesa perquè és la que conec. És molt competitiva i hi ha molt talent. Per mi, però, la lliga espanyola també és molt atractiva. Estic en el millor club del món, i hi ha equips molt bons, aquí. Necessito jugar-hi per veure les diferències. Tinc ganes d’afrontar aquest repte.
El mes de març passat va tenir un infart cerebral. Com està?
Els metges m’han dit que ja estic recuperada. He anat tornant a poc a poc, i m’estic sentint bé. En aquesta primera setmana d’entrenaments he tingut bones sensacions. Ha estat un procés molt llarg i desafiant. Mai penses que et pot passar una cosa com aquesta. M’ha tocat viure una situació molt dura, però estic contenta de poder tornar a jugar a futbol, i això em dona una motivació extra.
Va arribar a pensar que no podria jugar més a futbol?
Sí, i tant! No mentiré sobre això. Durant la recuperació vaig passar per moments molt durs: els resultats de les proves, les diferents opinions dels metges... Ha estat molt dur, però ara tot el que puc fer és confiar en els experts, i aquests em diuen que puc continuar jugant. El futbol és el més important per a mi, i ho donaré tot per tornar a un gran nivell.
