Arribar i moldre. Això va fer Dani Olmo ahir a Vallecas. L’atacant, acabat d’inscriure, després de dues jornades esperant, va estrenar-se explicant què fa al Barça. I és que és un jugadoràs. L’egarenc va entrar just després del descans, quan el Barça perdia 1-0 amb el Rayo Vallecano, i ell sol va canviar la cara a l’equip dirigit per Hansi Flick. Amb el dorsal 20 a l’esquena, va fer tot el que necessitava l’equip; va rebre entre línies, va accelerar els atacs, va fer millor cada pilota que va tocar i, a més, va ser diferencial i va marcar. Seu va ser el gol de la victòria (1-2) del conjunt blaugrana, que només ha guanyat en el campionat i encadena tres triomfs seguits.

I això que abans de l’entrada d’Olmo, en la primera part, va tenir molts problemes. No va ser capaç de contenir el grup blaugrana el Rayo en el fulgurant inici que va protagonitzar el conjunt entrenat per Iñigo Pérez. Els franjirrojos –ara sense franja a la samarreta, fet que va propiciar una protesta en un dels fons de Vallecas amb una pancarta que deia “La franja és sagrada”–, van sortir impetuosos, pressionant molt a dalt, i van dificultar molt la sortida de pilota als culers. De fet, és que no aconseguia el conjunt barcelonista travessar mig del camp amb la pilota per terra, mentre el Rayo el castigava per les bandes amb atacs rapidíssims. En un d’aquests, es van avançar els madrilenys; De Frutos va fer una cavalcada per la banda dreta, que la defensa blaugrana, desajustada, no va poder aturar, i a línia de fons va cedir enrere per Unai López (9’) que no va perdonar.

Li va costar al Barça agafar les regnes del joc. La intensitat del Rayo requeria precisió, i ni Pedri, ni Raphinha, ni Ferran Torres, tres dels quatre homes que van aparèixer en les posicions intermèdies, van acabar d’estar fins. Sense continuïtat a camp rival, només les fogonades de Lamine Yamal van representar una amenaça. De les seves botes, amb dues centrades van néixer les dues primeres ocasions blaugrana, que ni Iñigo Martínez, primer, ni Ferran Torres, després van aprofitar. El mateix Lamine Yamal va generar la més clara d’aquest primer acte, amb un xut des de fora de l’àrea, marca de la casa, que Cárdenas va aturar.

No pintava doncs massa bé pels culers. I Flick no va esperar. Durant el descans va fer escalfar Olmo i ja el va posar al camp per començar la segona part. I el futbolista de 26 anys es va fer notar. No s’havia disputat ni un minut de joc que ja va rebre dins de l’àrea, va driblar Lejeune, que va frenar-lo xocant-hi, en una acció que va semblar penal, encara que ni Soto Grado –l’àrbitre de camp–, ni Figueroa Vázquez –l’àrbitre del VAR– hi van apreciar res punible. Aquesta va ser la targeta de presentació d’Olmo, que va resoldre amb la seva presència tots els problemes que havia tingut el Barça a tres quarts de camp en el primer temps amb un repertori de recursos. També va mostrar contundència, amb un xutàs des de 30 metres que va estavellar al travesser. Va millorar a l’equip, que va començar a crear arribades una darrere de l’altra –Raphinha i Lewandowski en dues ocasions, no van afinar–, fins que va empatar. Pedri (60’), després d’una bona combinació amb Raphinha, va superar Cárdenas, per fer una més que justa igualada.

No va tornar a trobar-se el Rayo, lluny de la versió oferta en els primers 45 minuts, i el segon gol del Barça era qüestió de temps. El va fer Lewandowski, però el VAR, aquesta vegada sí, va veure una trepitjada –força lleu i discutible– de Kounde a Chavarría, i la diana va ser invalidada. Sí que va comptar la d’Olmo (82’), que va recollir dins de l’àrea una passada de Lamine Yamal i va debutar donant els tres punts als blaugrana per acabar de rubricar una actuació formidable.

Fins al final –el partit es va allargar fins al minut 102–, el Rayo va collar, a còpia d’empenta i esperonat pels seus, però el Barça va resistir. Passi el que passi, començarà la següent jornada líder.