La felicitat completa és un estat que no és a l’abast del Barça. Mai tot li surt rodó. Ahir, l’equip entrenat per Hansi Flick va tornar al camí del triomf (1-5) al feu del Vila-real, després de la desfeta de dijous en la Champions League, tot recuperant la millor versió, la que ha estat oferint i que el té líder invicte de campionat amb sis victòries de sis. Però, per contra, va marxar de l’estadi de La Cerámica ben afligit per la greu lesió del capità, Marc-André Ter Stegen, que va fer-se mal al tendó rotular del genoll dret, una zona que ja va operar-se el 2021 i que, esperant les proves que confirmin el diagnòstic, li podria fer perdre’s tota la temporada. Un cop duríssim per a un conjunt que no pot acabar de disfrutar.

Perquè el grup de Flick disfruta sobre la gespa i també fa disfrutar. Ahir va mostrar que és un equip amb identitat i amb personalitat, que encara ha de créixer, és clar, i que la derrota al camp del Mònaco, en què tot sigui dit va jugar gairebé tot el partit amb deu futbolistes, va ser un accident. Competeix aquest conjunt culer, jugui qui jugui, amb una idea clara i fa gols, molts gols. Al Vila-real n’hi va clavar una mà i té una mitjana de gairebé quatre dianes per jornada. A l’estadi groguet, a més, va presentar-s’hi farcit de rotacions, amb un onze en què van entrar Sergi Domínguez i Gerard Martín, per completar una línia defensiva amb Kounde i Iñigo Martínez, i també Pablo Torre, que va entrar a la medul·lar amb Eric i Pedri, i que va demostrar amb un gol i una assistència que pot sumar; a dalt, sense canvis, amb Lamine Yamal, Lewandowski i Raphinha, que van fer, els dos últims, un doblet.

El resultat, però, no evidencia com va ser de renyit el duel. No va passejar-se el Barça, ni de bon tros. El Vila-real va collar per moments, va disposar d’ocasions –li van anul·lar tres gols per tres fores de joc de centímetres– i va saber com fer mal. Perquè l’equip dirigit per Marcelino sap com transitar ràpid i atacar espais i així va causar problemes als culers. Baena, rebent en zones intermèdies, va provar de castigar amb passades amb profunditat a l’esquena de l’avançada línia defensiva blaugrana, que rebien els veloços Ayoze, Yeremi Pino i Pepe, que no van afinar davant un encertat Ter Stegen o bé van passar-se de frenada i van caure en fora de joc. Mentrestant, el Barça no va arronsar-se i també va atacar a pit descobert: Lamine va fer un xut al pal, Raphinha va trobar-se un defensa amb tot a favor, Pedri va tirar fora també en una bona posició i Lewandowski va topar amb Diego Conde. Però el polonès està de sort i va acabar-ne endreçant dues per obrir escletxa: primer (20’) resolent una fantàstica passada de Pablo Torre i després (35’) caçant dins l’àrea petita una deixada amb el cap d’Eric. El 9 ja té 6 gols a la lliga, i n’és el màxim golejador. Les arribades a les àrees van ser una constant i els locals van acabar ficant-ne una via Ayoze (38’) assistit per Pepe.

Just abans del descans tot va refredar-se, amb la lesió de Ter Stegen, retirat en llitera després del bloqueig d’una centrada d’un córner en què el genoll li va fer la guitza. Li va costar entrar al Barça doncs al segon temps i el Vila-real va fer un pas endavant. Pepe va fer intervenir Iñaki Peña i Yeremi Pino va rematar de cap al travesser. Era el pitjor moment dels barcelonistes, però llavors va emergir Pablo Torre (58’) amb un xut des de fora de l’àrea per tornar a obrir escletxa. Calma per al Barça, que hauria pogut sentenciar de penal, però Lewandowski va enviar-lo al pal. Ho va resoldre Raphinha, amb dues dianes: la primera (75’), i quarta dels blaugrana, finalitzant una cessió de Pau Víctor, i l’altra (83’), la definitiva, rubricant amb una bona rematada una passada amb l’exterior sensacional de Lamine Yamal, objecte en el tram final de la frustració grogueta, rebent lletges puntades de peu. No es va queixar el de Rocafonda, com aquest Barça, que segueix ferm, amb el planter com a bandera –van acabar entrant, a més d’Iñaki Peña, Cubarsí, Pau Víctor, Casadó i Héctor Fort– i mirant endavant.