La tarda va arrencar amb un reconeixement a Marta Torrejón, que va debutar fa vint anys a l’elit del futbol femení. L’ovació del públic va ser l’inici d’una gran festa al Johan que va començar ben aviat: dos minuts va necessitar Ewa Pajor per obrir la llauna. Tot de cara des de l’inici.

El domini blaugrana va ser constant, des del principi, però el segon gol va costar d’arribar. El va acabar fent qui més ho mereixia en un dia especial: la mateixa Marta Torrejón. Semblava que seria el resultat al descans, però un penal va ser el detonant d’uns minuts de bogeria i eufòria. Alèxia el va transformar per deixar el partit sentenciat. En l’afegit van arribar el quart i el cinquè, en pròpia porteria i el doblet de Pajor.

Dat i beneït. Festival de futbol i gols en els primers 45 minuts. Però l’ambició és un tret identitari d’aquest Barça. Mai en tenen prou. El Granada va aconseguir anotar el gol de l’honor a l’inici de la segona meitat i Rölfo no va tardar ni cinc minuts a anotar el sisè local.

Graham Hansen va fer el setè immediatament i Pajor va convertir el seu hat-trick, amb què deixava clar que ha arribat a la lliga per ser-ne la màxima golejadora –ja en suma cinc–. Aitana, sortint des de la banqueta, va fer el novè, i Alèxia el darrer, també des del punt de penal.

El Barça no marcava deu gols en partit oficial des del novembre del 2021 contra el Sevilla. La primera gran festa del Barça de Pere Romeu al Johan Cruyff.