La tarda va arren­car amb un reco­nei­xe­ment a Marta Tor­rejón, que va debu­tar fa vint anys a l’elit del fut­bol femení. L’ovació del públic va ser l’inici d’una gran festa al Johan que va començar ben aviat: dos minuts va neces­si­tar Ewa Pajor per obrir la llauna. Tot de cara des de l’inici.

El domini blau­grana va ser cons­tant, des del prin­cipi, però el segon gol va cos­tar d’arri­bar. El va aca­bar fent qui més ho merei­xia en un dia espe­cial: la mateixa Marta Tor­rejón. Sem­blava que seria el resul­tat al des­cans, però un penal va ser el deto­nant d’uns minuts de boge­ria i eufòria. Alèxia el va trans­for­mar per dei­xar el par­tit sen­ten­ciat. En l’afe­git van arri­bar el quart i el cinquè, en pròpia por­te­ria i el doblet de Pajor.

Dat i beneït. Fes­ti­val de fut­bol i gols en els pri­mers 45 minuts. Però l’ambició és un tret iden­ti­tari d’aquest Barça. Mai en tenen prou. El Gra­nada va acon­se­guir ano­tar el gol de l’honor a l’inici de la segona mei­tat i Rölfo no va tar­dar ni cinc minuts a ano­tar el sisè local.

Gra­ham Han­sen va fer el setè imme­di­a­ta­ment i Pajor va con­ver­tir el seu hat-trick, amb què dei­xava clar que ha arri­bat a la lliga per ser-ne la màxima gole­ja­dora –ja en suma cinc–. Aitana, sor­tint des de la ban­queta, va fer el novè, i Alèxia el dar­rer, també des del punt de penal.

El Barça no mar­cava deu gols en par­tit ofi­cial des del novem­bre del 2021 con­tra el Sevi­lla. La pri­mera gran festa del Barça de Pere Romeu al Johan Cruyff.