La condició de favorit del Barça per al derbi d’aquest diumenge contra l’Espanyol al Lluís Companys és evident, i és una condició de favorit justificada. Les dinàmiques amb les quals arriben tots dos conjunts al duel barceloní són pràcticament antagòniques. Els blaugrana estan en un moment excepcional, mentre que els periquitos viuen amb força dubtes després de dues derrotes consecutives en la lliga i situats tan sols un punt per sobre de la zona de descens.

L’equip de Hansi Flick ha sortit enormement reforçat de la setmana més exigent des de començament de temporada. Les golejades al Bayern i al Madrid han confirmat que aquest Barça està preparat per competir per tot i no sembla fàcil poder-lo frenar. Els culers compten per golejades els últims cinc partits. Des de la derrota a Pamplona contra l’Osasuna, han marcat 21 gols i n’han encaixat 2. Són xifres i registres escandalosos que defineixen la voracitat del conjunt de Flick, que vol mantenir aquesta tendència en el derbi i en els dos partits posteriors, previs a una altra aturada de seleccions.

L’Espanyol viu l’altra cara de la moneda. Després de recuperar-se d’un inici complicat, els blanc-i-blaus viuen un moment de dubtes. L’equip no acaba de trobar-se còmode, especialment en l’apartat ofensiu. La falta de recursos i talent en atac fa que li costi molt generar perill i, sobretot, aprofitar les ocasions que té. Aquest problema provoca que la mínima pèrdua de concentració s’acabi convertint en un càstig molt gran. Els de Manolo González tenen clar que no poden saltar a la gespa del Lluís Companys amb la intensitat que ho van fer fa dues setmanes a San Mamés, d’on van sortir golejats. La competitivitat i organització defensiva és un signe d’identitat que l’equip no es pot permetre perdre i que és fonamental per treure alguna cosa positiva del derbi.

Les tendències de tots dos conjunts fan que tot faci pensar en un triomf dels blaugrana, i els precedents dels últims anys també hi juguen a favor. Els derbis amb el Barça com a local tenen un clar color blaugrana, especialment en les darreres dècades. S’han jugat 26 duels aquest segle XXI i el Barça n’ha guanyat 20. Cinc han acabat en empat i l’Espanyol només ha estat capaç de guanyar-ne un, va ser el 2009 amb doblet de De La Peña contra el Barça de Guardiola (1-2).

Tot i això, alguns dels empats tenen un enorme valor sentimental per als blanc-i-blaus. És sobretot el cas del 2 a 2 de l’any 2007, recordat com el “Tamudazo”, pel doblet de Tamudo amb una diana en el temps afegit que va deixar el Barça sense lliga. L’Espanyol també va ser capaç d’esgarrapar un punt en l’últim derbi barceloní que es va jugar al Camp Nou. Va ser fa dos anys, amb dianes de Marcos Alonso i Joselu (1-1).

Però la tendència és clarament culer. L’Espanyol només ha guanyat un derbi com a visitant dels últims 47 que s’han jugat, i tan sols 12 al llarg de la història. El Barça n’ha guanyat 84 jugant a casa. A més, a la gran diferència dels darrers anys cal sumar-hi els marcadors. S’han donat repetides golejades dels culers, marcant sovint 4 i 5 gols, fet que ha provocat que el Barça hagi marcat a l’Espanyol 66 gols durant el segle XXI jugant al Camp Nou, mentre que els periquitos només n’han sumat 12 com a visitants en els últims 24 anys.

Els precedents i les dinàmiques fan que l’aposta pel triomf blaugrana es pagui molt barata. Ara bé, els derbis sempre són especials, i l’Espanyol ha demostrat aquesta campanya que és capaç de complicar la vida als candidats al títol de lliga. Va fer un molt bon partit al Bernabéu contra el Madrid, malgrat acabar caient, i va puntuar després d’empatar a 0 en un gran partit al camp de l’Atlético.