Si ho penso fredament, mai m’hauria imaginat, quan vaig arribar al club (el 2012), poder assolir algun dia aquestes xifres. Parlem de gairebé 200 gols, parlem de molts moments únics viscuts durant tots aquests anys, parlem de molts records... Tot això em genera molta felicitat.

[Riu] No ho sé... Ara encadenava només dos partits sense marcar, cosa que no em sembla cap bogeria per a una migcampista, ni tampoc ho seria si fos davantera, i ja s’estava generant un clima... El meu objectiu no és marcar gols, el meu objectiu és oferir la meva millor versió en cada situació que reclami el partit: això és el que et fa estar a dalt. Evidentment, la finalització és una faceta del joc que entreno i treballo molt, però no visc el gol com una obsessió. L’eficàcia és una cosa que es porta a dins i també es pot treballar. Jo sé que almenys sempre en tindré una i quan arriba el moment l’has de fotre a dins perquè l’equip és el que està esperant de tu.

Recordo bastants gols. Tinc bona memòria en aquest sentit i recordo molts gols, accions puntuals del joc, resultats, partits... És clar, són 199 gols i algun no el tinc controlat, però la gran majoria, sí.

Recordo aquell partit i aquell gol. Diria que es va produir un refús a la frontal i vaig xutar ras. Tenia només 18 anys.

[Sospira] Entre una Alèxia i l’altra hi ha un salt de tretze temporades. Aleshores tenia 18 anys i ara en tinc 30. He viscut moltíssimes coses, he crescut com a persona; abans era una nena i ara soc una dona, m’he realitzat com a futbolista i estic orgullosa de tot aquest camí recorregut, i contenta d’haver pogut créixer en el club que tota la vida he estimat, el Barça.

Sí, segurament em quedaria amb aquell gol de Göteborg perquè era una final de Champions, i també amb el gol de la final de Bilbao contra el Lió, per la importància, pel moment i pel rival. Hi inclouria també els gols al Camp Nou.

Recordo el gol de la final de la copa de la Reina del 2014, a Ceuta, trepitjant la pilota per escapar-me de dues rivals, o algun gol colpejant la pilota des del mig del camp. L’últim gol contra el Real Madrid, picant la pilota amb l’exterior de la bota per sobre de Misa, també va estar bé en clau d’execució.

M’agrada pensar en el partit la nit abans i els dies previs, sí. Visualitzo accions més concretes com un control orientat, com trenco una línia de pressió, com faig el control previ abans de finalitzar... El gol acaba sent una cosa més espontània.

[Rumia un instant] Ara no sabria dir-te...

[Riu] Tots els culers tenim moltes ganes de tornar a casa. Fa uns anys somiava marcar a l’antic Camp Nou, i per sort ho vaig fer, i ara somio marcar algun dia al nou estadi.

Demano poder continuar fent feliços els culers, donant-ho tot a dins del camp, i que sentin aquest orgull; demano alegries, celebracions, títols, bons moments... Demano que el Barça continuï fent història i que la gent pugui estar orgullosa de ser del Barça. I m’agradaria poder repetir, ara a Lisboa, allò que van viure els culers en la final de Bilbao. Encara falta molt per a la final de la Champions, però ens agradaria a totes tornar a ser-hi.

Sé com treballem dia a dia i els fonaments hi són. Després, això és futbol i pot passar qualsevol cosa, perquè cada petit detall et pot deixar fora del somni, però la base que tenim, l’experiència i els fonaments dels quals parlàvem són factors que t’acosten a tenir més possibilitats d’èxit.

L’Alèxia hi era. Vaig quedar desena i això ja és un orgull. Tinc tres companyes que han quedat les tres primeres i estic molt contenta per elles. Guanyar una tercera Pilota d’Or no és una cosa que no em deixi dormir a les nits. Jo només penso a ajudar l’equip al camp, penso en el següent partit i penso a guanyar la lliga, la copa, la Champions i la supercopa, que són els quatre grans objectius que ens marquem cada temporada.

Cap de nosaltres vol que es trenqui aquest zero. Per a nosaltres, guanyar contra el Real Madrid sempre és especial. Espero no viure mai en primera persona com a jugadora, com a culer, una derrota en un clàssic.

L’objectiu és passar com a primeres de grup, i encara depenem de nosaltres mateixes. Ara tenim dues sortides difícils; són mesos freds comparats amb la temperatura que tenim aquí a Barcelona, i guanyar a fora en la Champions sempre costa, però estem focalitzades a fer-ho. Tenim, primer, els compromisos contra el Sankt Pölten i el Hammarby, i, després, l’esperat partit a Montjuïc contra el City. L’equip està preparat.