Els reco­nei­xe­ments no ces­sen per a Aitana Bon­matí. La fut­bo­lista blau­grana en va rebre ahir un altre, de molt impor­tant, la Creu de Sant Jordi, guardó que atorga el govern i que es va crear el 1981 amb la fina­li­tat de dis­tin­gir les per­so­nes natu­rals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin pres­tat ser­veis des­ta­cats a Cata­lu­nya. És un dels màxims reco­nei­xe­ments que pot rebre una per­sona per part de la Gene­ra­li­tat. Així, la de Sant Pere de Ribes va reco­llir el premi en la cerimònia al Tea­tre Naci­o­nal de Cata­lu­nya, a Bar­ce­lona, on es van entre­gar les dis­tin­ci­ons –se’n van lliu­rar 20 a diver­ses per­so­na­li­tats, entre les quals hi ha el cor­re­dor de mun­ta­nya Kilian Jor­net, i deu a enti­tats– en un esde­ve­ni­ment amb la presència de la con­se­llera de Cul­tura, Sònia Hernández, i del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Sal­va­dor Illa, que va entre­gar la Creu a la culer.

Aitana, doncs, va ser reco­ne­guda per “la seva excel·lent car­rera espor­tiva, en què des­taca com una de les fut­bo­lis­tes cata­la­nes més talen­to­ses” i pel fet de ser “un símbol d’ins­pi­ració, lluita i per­se­ve­rança per a les noves gene­ra­ci­ons”. Un cop rebuda la dis­tinció, la juga­dora de 26 anys va fer un dis­curs emo­tiu en què va rei­vin­di­car la cul­tura i la llen­gua cata­la­nes. “Per a mi és un honor ser aquí, reco­llint aquest premi tan impor­tant. Els que em conei­xen saben que des de sem­pre he tin­gut un sen­ti­ment de per­ti­nença cap a Cata­lu­nya”, va començar. “Des de sem­pre la meva llen­gua prin­ci­pal ha estat el català. He cres­cut for­mant part i gau­dint de la cul­tura cata­lana. Des de sor­tir als balls popu­lars de la festa major del meu poble fins a assis­tir a dia­des cas­te­lle­res i sig­nar la meva auto­bi­o­gra­fia al pas­seig de Gràcia per Sant Jordi, fins a can­tar, sal­tar i ballar en fes­ti­vals i con­certs de música cata­lana. I, no cal dir-ho, sem­pre vaig arreu amb orgull pel fet de ser veïna de Ribes, el meu poble”, va seguir. “Com a fut­bo­lista, he tin­gut la sort d’asso­lir rep­tes que mai m’hau­ria ima­gi­nat. Jugar al Barça, el club de la meva vida, del qual formo part des que tinc 13 anys, ho fa més espe­cial. No sols per la dimensió espor­tiva del club, sinó també pel seu vin­cle amb Cata­lu­nya, amb la llen­gua i la cul­tura. Em cos­ta­ria enten­dre el Barça sense Cata­lu­nya i Cata­lu­nya sense el Barça”, hi va afe­gir. “Curi­o­sa­ment, he rebut més crítiques pel fet de par­lar català que pel fet de jugar a fut­bol, però no m’han con­di­ci­o­nat mai. Tenim una llen­gua, una terra i una cul­tura úniques, i, ja que soc aquí, m’agra­da­ria dema­nar a totes les ins­ti­tu­ci­ons aquí pre­sents que vet­lleu per con­ser­var la llen­gua i la cul­tura que ens fan únics, i que feu ser­vir les eines necessàries perquè no es perdi la nos­tra llen­gua, que és ata­cada per­ma­nent­ment i viu una dava­llada en l’ús social”, va dir. La dos cops gua­nya­dora de la Pilota d’Or i guar­do­nada recent­ment amb el The Best també va rei­vin­di­car la igual­tat de gènere i va dema­nar “més polítiques que ens por­tin a una igual­tat real entre homes i dones”. Paraula de la dis­tin­gida senyora Aitana Bon­matí i Conca.