Un altre canvi de realitat

La com­pe­tició no para i, sense temps per a la reflexió després de l’enso­pe­gada dis­sabte al feu del Getafe (1-1), el Barça està obli­gat a can­viar el xip. Tot va tan ràpid en aquest fut­bol que no poden atu­rar-se: fa poc més d’una set­mana el con­junt blau­grana cele­brava el pri­mer títol, la super­copa, després d’una memo­ra­ble final con­tra el Real Madrid (2-5); tot seguit, una com­pe­tició dife­rent, la copa, en què va allar­gar el dolç moment amb una gole­jada al Betis (5-1) en els vui­tens de final, i ara espera el València en els quarts; i, a con­ti­nu­ació, la lliga, aquest cap de set­mana, en què va esta­ve­llar-se al Coli­seum, amb un empat que el deixa a 7 punts del lide­ratge, que ocupa el Real Madrid. Així, les rea­li­tats són dife­rents cada tres dies; l’equip ori­en­tat per Hansi Flick s’hi ha d’adap­tar. Avui (21 h) en toca una altra: la Cham­pi­ons Lea­gue, al camp del Ben­fica.

I a Europa, el grup culer està en una situ­ació fantàstica. S’ho ha gua­nyat, amb 15 punts, reco­llits amb cinc victòries i només una der­rota, i està ins­tal·lat en la segona posició, quan que­den dues jor­na­des per al final de la fase de lliga. Els vuit pri­mers pas­sa­ran direc­ta­ment als vui­tens de final, i s’estal­vi­a­ran així la fase de set­zens de final, i el Barça, si gua­nya aquesta nit a Da Luz, dei­xarà pràcti­ca­ment garan­tit aquest pri­vi­legi amb l’últim enfron­ta­ment a casa con­tra l’Ata­lanta a l’horitzó. Una fita valu­osa, tenint en compte que hi ha equips com el Manc­hes­ter City, el Real Madrid o el PSG que, a hores d’ara, no tenen asse­gu­rat con­ti­nuar amb vida en el tor­neig.

Els bar­ce­lo­nis­tes se cen­tren, doncs, ara en Cham­pi­ons. El rival, com sem­pre a Europa, i més a domi­cili, no és sen­zill. El Ben­fica, que entrena Bruno Lage, està pro­ta­go­nit­zant una tem­po­rada molt bona: com el Barça, va gua­nyar un títol fa deu dies, la copa de la lliga de Por­tu­gal, després de superar als penals l’Spor­ting Club de Por­tu­gal; està en els quarts de la taça, la copa por­tu­guesa; en la lliga és segon, a només tres punts del lide­ratge, i en la Cham­pi­ons ha sumat 10 punts que el situen amb un peu a la fase següent i amb pos­si­bi­li­tats, també, de clas­si­fi­car-se per als vui­tens de final. De fet, les pos­si­bi­li­tats dels por­tu­gue­sos de sal­tar-se els set­zens pas­sen per asso­lir el tri­omf con­tra els blau­grana. Per fer-ho no podran comp­tar amb el lesi­o­nat Renato Sanc­hes, però sem­bla que, final­ment, sí que hi serà Ángel Di María. L’ata­cant argentí, que arros­sega molèsties i no va jugar l’últim par­tit de lliga de Lis­boa en què van gole­jar el Fama­licão (4-0), és el màxim gole­ja­dor de l’equip en la lliga amb sis gols; en la Cham­pi­ons, n’ha acon­se­guit un. Als 36 anys, el fut­bo­lista, que va començar a Rosa­rio Cen­tral, tanca el cer­cle al Ben­fica, el club on va començar a jugar a Europa i al qual ha tor­nat després de pas­sar pel Real Madrid, el Manc­hes­ter Uni­ted, el PSG i la Juven­tus. És, jun­ta­ment amb el turc Kerem Aktürko­glu, el prin­ci­pal argu­ment d’un con­junt que té a les seves files un altre il·lus­tre com Nicolás Ota­mendi. El cen­tral, con­tem­po­rani del seu com­pa­tri­ota Di María, és el refe­rent de la defensa de les àgui­les.