El Barça lluitarà diumenge per aixecar la seva cinquena supercopa femenina –seria la quarta consecutiva– i el primer títol de l’era Pere Romeu. Espera rival. O clàssic o final contra la Real Sociedad. Laporta somia celebrar la segona supercopa de la temporada i la segona en 15 dies. Agrada el Real Madrid.

De l’ostentació de magnificència i el luxe exhibits en la supercopa masculina guanyada pel Barça fa dues setmanes a Jidda a la preocupant sensació d’improvisació, poca cura i falta de professionalitat organitzativa de la supercopa femenina disputada aquests dies a Leganés. El futur trasllat de la supercopa femenina a l’Aràbia Saudita ha generat molta polèmica, un debat lògic, perquè portar el futbol femení a un país on els drets de les dones han estat històricament maltractats mereix una reflexió profunda, com també mereix un exercici seriós d’anàlisi per part de la federació tot el que està envoltant aquesta supercopa femenina. A Pere Romeu, ja li van grinyolar l’elecció de la seu i els tempos amb què es va informar els clubs i els aficionats, i la imatge de les grades ahir a Butarque en la primera semifinal li va donar la raó. Una imatge indigna d’unes semifinals. El Barça va comprar el bitllet per a la final en un estadi amb aspecte fantasmagòric, buit, i per acabar-ho d’adobar el VAR no va funcionar fins al minut 70 de partit. Una autèntica vergonya.

Clàudia Pina va intentar dignificar la competició amb dues obres d’art. Doblet de la futbolista de Montcada per impulsar el Barça. Ella va ser la gran protagonista del partit. Dos grans gols. El primer va arribar en el minut 43 amb un grandíssim xut que va entrar per l’escaire de la porteria defensada ahir per Patricia Larqué davant l’absència de la portera titular, Lola Gallardo. L’Atlético va informar abans de les semifinals que Gallardo era baixa per una lleu commoció cerebral. Va jugar Larqué i Pina la va castigar. La blaugrana va marxar bé de Gio Queiroz, va trobar espai per carregar la cama i des del balcó de l’àrea va clavar la pilota lluny de l’abast d’una Patricia Larqué que fins aleshores s’havia mostrat molt solvent, com en una gran intervenció en una acció d’un contra un en els primers cinc minuts de joc per evitar el gol d’Ewa Pajor.

El d’ahir era tot just el tercer partit de Patricia Larqué com a titular aquesta temporada i va ser de les millors del seu equip. Massa tancat l’Atlético i falta de precisió del Barça a l’hora de connectar passades. No va ser un bon partit. Joc poc fluid. Pina hi va posar el talent i va tornar a aparèixer en el minut 73 per sentenciar la semifinal amb un segon gol. Gran xut creuat, amb un gran gest tècnic per engaltar la pilota a sobrebot. 11 gols de Pina i el seu segon doblet aquesta temporada. No marcava des del dia del City, però és ja la tercera màxima golejadora de l’equip.

El tercer gol de la nit va portar la firma de Graham Hansen, entrant des de la banqueta. Kika Nazareth li va fer la passada i la noruega va definir ras i amb encert per establir el 3-0 definitiu, el mateix resultat que el Barça va endossar a l’Atlético en la lliga el mes de novembre.