És un tòpic molt gas­tat en el fut­bol, que en els camps on es gua­nyen les lli­gues són en els dels rivals de menys poten­cial. No deixa de ser una rea­li­tat, l’esmen­tat tòpic, que el temps dirà si el Barça el va fer bo ahir. I és que el qua­dre blau­grana va haver de mas­te­gar sorra en un feu d’aquesta mena, Butar­que, on es va impo­sar (0-1) al Leganés. Al con­junt entre­nat per Hansi Flick, després del fes­ti­val (4-0) en la Cham­pi­ons Lea­gue con­tra el Dort­mund tot just dime­cres, li va cos­tar molt, però va treure la seva faceta més com­pe­ti­tiva per gua­nyar amb una diana en pròpia por­te­ria de Jorge Sáenz (48’), i obte­nir un tri­omf de moltíssim valor que el situa a 7 punts del segon, el Real Madrid, que juga aquesta tarda (16.15 h) al camp del Depor­tivo Alavés.

Així, el Leganés li va pre­sen­tar molts pro­ble­mes, al Barça. L’equip pepi­nero té les armes jus­tes. Penúltim, el seu objec­tiu és la sal­vació, de la qual és a dos punts, i esprem el poc què té al màxim, ben ori­en­tat per Borja Jiménez. Al Barça li va plan­te­jar un par­tit molt incòmode: amb pilota no se la va jugar en abso­lut, envi­ant tot en llarg, dei­xant en res l’efec­tiva pressió alta bar­ce­lo­nista, un dels seus grans argu­ments, i sense pilota va espe­rar al dar­rere, endreçat en un 4-5-1 a camp propi, agres­siu i expe­di­tiu. El grup madri­leny també va mani­o­brar amb els temps del par­tit, alen­tint-lo una bar­ba­ri­tat cada vegada que el joc s’atu­rava: una falta impli­cava a un juga­dor local una bona estona a terra; un ser­vei de banda, uns segons de més per sacar; i un ser­vei de por­te­ria, tres quarts del mateix. Tot per tallar el ritme al con­junt blau­grana. I, en la pri­mera part, li va ser­vir. De fet, els culers, enca­llats, no van acon­se­guir gene­rar pràcti­ca­ment res en atac, tret dels dos inno­cents xuts de Kounde i de Lamine Yamal, men­tre que els pepi­ne­ros, amb tran­si­ci­ons ràpides, van tenir tres oca­si­ons força clares. La que ho va ser més, una d’Adri Alti­mira en què Szc­zesny va res­pon­dre amb una gran inter­venció.

L’equip bar­ce­lo­nista no rut­llava i això que Hansi Flick només va intro­duir dos can­vis res­pecte a l’onze de dime­cres: Araujo per Cubarsí i Eric García per Frenkie de Jong. El tècnic de Hei­del­berg va donar entrada al neer­landès per millo­rar en la represa, encara que el mig cen­tre no s’havia fet sen­tir quan el Barça ja es va avançar. Gerard Martín, que havia relle­vat en el pri­mer acte Balde –amb una lesió mus­cu­lar–, va recu­pe­rar una esfèrica a camp rival, va tro­bar Rap­hinha i el bra­si­ler va posar una cen­trada que Jorge Sáenz (48’) va ficar a dins en el seu intent de rebut­jar-la. La diana, és clar, va can­viar la men­ta­li­tat al Leganés, que, neces­si­tat de sumar, va arris­car, va anar enda­vant i va ata­car amb més assiduïtat amb l’apa­rició de Juan Cruz, Munir el Had­dadi i Diego García, que van reforçar de refresc Dani Raba, que, sol a dalt, havia fet força feina fins aquell moment.

I el Barça no s’hi va sen­tir bé, perquè no va acon­se­guir la pilota, i quan ho va fer va tenir massa pressa per sen­ten­ciar. Tot ple­gat, va dur a un inter­canvi de cops en què tant hau­ria pogut arri­bar el 0-2 com l’1-1. Així, Fermín, Lamine Yamal i Lewan­dowski van poder mar­car, però els va fal­tar pun­te­ria. Però també, a l’altre bàndol, Diego García, Dani Raba, que ho va fer en fora de joc, i Munir, a qui, en els últims ins­tants del duel, Iñigo Martínez, en una acció defen­siva for­mi­da­ble, va pis­par la pilota quan enca­rava tot sol por­te­ria. El mar­ca­dor no es va moure i el Barça va sumar tres punts que poden ser, o això sem­bla ara mateix, capi­tals en el camí cap al títol de lliga. Ara, però, canvi de xip de nou: ja demà pas­sat, cap a Dort­mund, a jugar la tor­nada dels quarts de final de la Cham­pi­ons Lea­gue.