És un tòpic molt gastat en el futbol, que en els camps on es guanyen les lligues són en els dels rivals de menys potencial. No deixa de ser una realitat, l’esmentat tòpic, que el temps dirà si el Barça el va fer bo ahir. I és que el quadre blaugrana va haver de mastegar sorra en un feu d’aquesta mena, Butarque, on es va imposar (0-1) al Leganés. Al conjunt entrenat per Hansi Flick, després del festival (4-0) en la Champions League contra el Dortmund tot just dimecres, li va costar molt, però va treure la seva faceta més competitiva per guanyar amb una diana en pròpia porteria de Jorge Sáenz (48’), i obtenir un triomf de moltíssim valor que el situa a 7 punts del segon, el Real Madrid, que juga aquesta tarda (16.15 h) al camp del Deportivo Alavés.

Així, el Leganés li va presentar molts problemes, al Barça. L’equip pepinero té les armes justes. Penúltim, el seu objectiu és la salvació, de la qual és a dos punts, i esprem el poc què té al màxim, ben orientat per Borja Jiménez. Al Barça li va plantejar un partit molt incòmode: amb pilota no se la va jugar en absolut, enviant tot en llarg, deixant en res l’efectiva pressió alta barcelonista, un dels seus grans arguments, i sense pilota va esperar al darrere, endreçat en un 4-5-1 a camp propi, agressiu i expeditiu. El grup madrileny també va maniobrar amb els temps del partit, alentint-lo una barbaritat cada vegada que el joc s’aturava: una falta implicava a un jugador local una bona estona a terra; un servei de banda, uns segons de més per sacar; i un servei de porteria, tres quarts del mateix. Tot per tallar el ritme al conjunt blaugrana. I, en la primera part, li va servir. De fet, els culers, encallats, no van aconseguir generar pràcticament res en atac, tret dels dos innocents xuts de Kounde i de Lamine Yamal, mentre que els pepineros, amb transicions ràpides, van tenir tres ocasions força clares. La que ho va ser més, una d’Adri Altimira en què Szczesny va respondre amb una gran intervenció.

L’equip barcelonista no rutllava i això que Hansi Flick només va introduir dos canvis respecte a l’onze de dimecres: Araujo per Cubarsí i Eric García per Frenkie de Jong. El tècnic de Heidelberg va donar entrada al neerlandès per millorar en la represa, encara que el mig centre no s’havia fet sentir quan el Barça ja es va avançar. Gerard Martín, que havia rellevat en el primer acte Balde –amb una lesió muscular–, va recuperar una esfèrica a camp rival, va trobar Raphinha i el brasiler va posar una centrada que Jorge Sáenz (48’) va ficar a dins en el seu intent de rebutjar-la. La diana, és clar, va canviar la mentalitat al Leganés, que, necessitat de sumar, va arriscar, va anar endavant i va atacar amb més assiduïtat amb l’aparició de Juan Cruz, Munir el Haddadi i Diego García, que van reforçar de refresc Dani Raba, que, sol a dalt, havia fet força feina fins aquell moment.

I el Barça no s’hi va sentir bé, perquè no va aconseguir la pilota, i quan ho va fer va tenir massa pressa per sentenciar. Tot plegat, va dur a un intercanvi de cops en què tant hauria pogut arribar el 0-2 com l’1-1. Així, Fermín, Lamine Yamal i Lewandowski van poder marcar, però els va faltar punteria. Però també, a l’altre bàndol, Diego García, Dani Raba, que ho va fer en fora de joc, i Munir, a qui, en els últims instants del duel, Iñigo Martínez, en una acció defensiva formidable, va pispar la pilota quan encarava tot sol porteria. El marcador no es va moure i el Barça va sumar tres punts que poden ser, o això sembla ara mateix, capitals en el camí cap al títol de lliga. Ara, però, canvi de xip de nou: ja demà passat, cap a Dortmund, a jugar la tornada dels quarts de final de la Champions League.