El Barça es pre­senta aquesta nit (21 h) al West­fa­lens­ta­dion a dis­pu­tar la tor­nada dels quarts de final de la Cham­pi­ons Lea­gue amb l’objec­tiu de no equi­vo­car-se i sege­llar l’accés a les semi­fi­nals sis anys després. Molt mala­ment ho hau­ria de fer l’equip diri­git per Hansi Flick, que té un avan­tatge molt gran (4-0) acon­se­guit en l’anada i, molt bé el Dort­mund, que tam­poc acu­mula gai­res argu­ments als quals afer­rar-se per a la remun­tada. L’encara sub­campió de la màxima com­pe­tició con­ti­nen­tal està pro­ta­go­nit­zant una tem­po­rada hor­ro­rosa en què ha tin­gut dos entre­na­dors –va començar amb Nuri Sahin i ara té Nico Kovac–, és vuitè en la Bun­des­liga, a sis punts dels llocs de lliga de cam­pi­ons quan en que­den 15 per dis­pu­tar-se, i és des de fa temps fora de la copa. I tam­poc, en el pri­mer duel de l’eli­mi­natòria a l’estadi Lluís Com­panys va mos­trar prou raons per pen­sar que pot cla­var qua­tre o més gols al fet i con­vençut con­junt blau­grana.

Tot i això, en el fut­bol tot és pos­si­ble. I el Barça ho sap. En tota la història de la Cham­pi­ons Lea­gue, en el nou for­mat, només una vegada s’ha aixe­cat una distància d’aquesta dimensió en una eli­mi­natòria; va fer-ho el qua­dre culer con­tra el PSG, en els vui­tens de final de l’edició del 2016/17, quan va arri­bar al Camp Nou després de per­dre 4-0 en l’anada al Parc dels Prínceps i va aca­bar cap­gi­rant-ho 6-1 en la tor­nada. L’enti­tat bar­ce­lo­nista també té el record recent a l’inrevés: li van remun­tar una eli­mi­natòria després d’ana­des molt favo­ra­bles, amb tres gols de diferència asso­li­des a casa. Li va pas­sar con­tra el Roma en els quarts de final del curs 2017/18, en què, tot i plan­tar-se a l’Olímpic romà amb avan­tatge de 4-1, va aca­bar eli­mi­nat després de caure 3-0; i també en la cam­pa­nya següent, la 2018/19, con­tra el Liver­pool en les semi­fi­nals, en què va com­parèixer a Anfi­eld amb un 3-0 a la mot­xi­lla i va mar­xar-ne amb un 4-0 i aco­mi­a­dat.

Tots aquests par­tits tenen un deno­mi­na­dor comú: l’ener­gia de l’estadi i el West­fa­lens­ta­dion és, sense cap mena de dubte, un dels més pode­ro­sos del pla­neta en aquest sen­tit. Impul­sat per la Südtribüne, el mur groc, situat al gol sud del feu on gai­rebé 25.000 espec­ta­dors dem­peus –avui per ser com­pe­tició euro­pea seran uns 16.000, ja que la UEFA és estricta pel que fa a l’afo­ra­ment del públic dret– empe­nyen el con­junt borus­ser. El Barça, però, no estarà sol en l’impo­nent esce­nari: 3.000 culers ani­ma­ran els seus, en el que és el des­plaçament blau­grana més mas­siu des de començament de tem­po­rada.

Així, el grup entre­nat per Hansi Flick haurà d’estar molt con­cen­trat. Per al duel, el tècnic ale­many té l’alta de Dani Olmo, que, recu­pe­rat tres set­ma­nes després, espe­rarà a la ban­queta, però també la baixa d’Ale­jan­dro Balde, que serà relle­vat per Gerard Martín. A més del late­ral d’Esplu­gues de Llo­bre­gat, el pre­pa­ra­dor de Hei­del­berg cavil·la fer jugar Araujo, en lloc d’Iñigo Martínez, adver­tit de sanció i que es per­dria l’anada de semi­fi­nals si veu una tar­geta groga. La rere­guarda, amb Szc­zensy sota els pals, la com­ple­ta­rien Koundé a la dreta i Cubarsí a l’eix. A la medul·lar podria entrar Gavi, per refres­car-la amb De Jong, Pedri i Fermín, que dar­re­ra­ment han acu­mu­lat molts minuts, men­tre que a dalt, el tri­dent for­mat per Rap­hinha, Lamine Yamal i Lewan­dowski és into­ca­ble. El polonès, que acu­mula 40 gols en totes les com­pe­ti­ci­ons, torna a Westfàlia, en què durant qua­tre anys (2010-2014) va fer-se un tip de mar­car gols, i als locals del qual després ha cas­ti­gat quan s’hi ha enfron­tat, tant amb el Bayern com amb el Barça. El Dort­mund és, de fet, l’equip al qual Lewy ha pena­lit­zat més: en 28 par­tits li ha fet 29 dia­nes.

A l’altra bàndol, Nico Kovac s’agafa a l’eficiència gole­ja­dora de Ser­hou Gui­rassy, força des­a­fi­nat en l’anada i que acu­mula 10 dia­nes en la Cham­pi­ons Lea­gue. El tècnic croat recu­pera també Pas­cal Gross, una peça impor­tant al mig del camp, encara que con­ti­nua sense poder dis­po­sar de Sabit­zer ni de Sch­lot­ter­beck i té el dubte d’Emre Can.