La tortura d’Ewa Pajor

El Barça femení continua de dol. El dia 7 de juny l’equip de Pere Romeu afrontarà la final de copa contra l’Atlético de Madrid i tindrà l’oportunitat de tancar la temporada amb un nou trofeu, però ni tan sols la idea d’un possible triplet de lliga, copa i supercopa pot alleugerir ara mateix la profunda decepció que hi ha instal·lada als vestidors blaugrana. La ferida de Lisboa és molt gran i costarà de suturar. L’èxit de Göteborg (2020) va sanar la ferida de Budapest (2019) i les Champions d’Eindhoven (2023) i Bilbao (2024) van sanar la ferida de Torí (2022), però ara el dolor de la final perduda contra l’Arsenal al José Alvalade està lògicament massa fresc. Si d’aquí a un any, a Oslo, a casa de Caroline Graham Hansen, el Barça és capaç d’aixecar la seva quarta Champions, el drama de Lisboa es veurà amb uns altres ulls, però ara no hi ha consol possible.

Les colpidores declaracions postpartit de dos tòtems de l’equip com Aitana i Alèxia, la cara amarga de Clàudia Pina en el moment de recollir el trofeu de màxima golejadora de la Champions, les llàgrimes de desconsol de moltes jugadores al final del partit damunt la gespa del José Alvalade i la tristesa amb què les subcampiones van pujar a recollir la medalla de finalistes van empetitir el cor dels culers, però si es pot individualitzar i personificar la frustració en un sol nom, aquest no és sinó el d’Ewa Pajor. Malefici etern.

La història de Pajor amb les finals de la Champions és de pur desamor. Amb la final perduda a Lisboa, són ja cinc finals jugades per a la polonesa i cinc finals perdudes. Increïble.

Abans de fitxar pel Barça l’estiu passat, Ewa Pajor havia jugat quatre finals amb el Wolfsburg i les havia perdut totes. Tres de les quals les va perdre contra el Lió (2015/16, 2017/18 i 2019/20) i la quarta va ser fa un any contra el seu actual equip, el Barça, en una final en què Pajor va marcar i va assistir, però en què va tornar a plorar després que les blaugrana aixequessin de manera increïble un 2-0 en una segona part brutal (2-3). Fitxar pel Barça, el gran dominador a Europa els últims anys, semblava a priori el millor argument per mirar de canviar el seu infortuni, però ni així. El malefici de Pajor continua vigent. La tortura és sagnant.

Pajor arribava a la final de la Champions amb el trofeu Pitxitxi de la Lliga F al sac (25 gols) i havent marcat 43 gols en el còmput global de totes les competicions en el seu primer any al Barça, però en el dia D la polonesa ni tan sols va rematar contra la porteria de Daphne van Domselaar. Ni ella ni el Barça van estar a l’altura de la final. A la polonesa li tocarà tornar-ho a provar la pròxima temporada. Plorar, digerir i aixecar-se. El Barça tornarà.