L’ale­gria va per bar­ris. El Barça ha aixe­cat tres títols en el pri­mer any de l’era Flick, però no tot­hom ho ha vis­cut amb ple­ni­tud i satis­facció dins la inte­ri­o­ri­tat dels ves­ti­dors. Ansu Fati és el ros­tre trist del tri­plet. L’èxit del col·lec­tiu també amaga, a vega­des, la seva cara amarga. Poc a cele­brar en el seu cas. Un altre annus hor­ri­bi­lis per a Ans­su­mane Fati. La frus­tració del 10.

Ansu, el Barça i el Mònaco con­ti­nuen en nego­ci­a­ci­ons. Tot enca­mi­nat, però no tan­cat. El fut­bo­lista fa dies que va donar el vis­ti­plau a l’ope­ració, però el Barça con­ti­nua tre­ba­llant per acon­se­guir el millor acord pos­si­ble. Tensa espera a l’estadi Lluís II. Sigui com sigui, la seva sor­tida del club era i con­ti­nua sent l’única via pos­si­ble, perquè el seu dis­tan­ci­a­ment amb Hansi és una cer­tesa, pública i notòria. Ansu no ha tin­gut espai al Barça de Flick i no en tindrà en el futur. El seu dor­sal busca nou pro­pi­e­tari.

L’últim gol ofi­cial d’Ansu Fati com a pro­fes­si­o­nal cal anar-lo a bus­car el 9 de novem­bre del 2023, no amb la samar­reta del Barça, sinó amb la del Brigh­ton & Hove Albion. Va ser con­tra l’Ajax, en l’Europa Lea­gue. La dada il·lus­tra bé la seva mala tem­po­rada al Barça. No ha mar­cat cap gol en el seu retorn al club, i això que el Barça de Flick ha superat la bar­rera de les 100 dia­nes. Aquesta altra dada també ho explica bé tot. Tam­poc ha repar­tit cap assistència. La seva incidència en un Barça campió ha estat tes­ti­mo­nial. Ha estat el fut­bo­lista de la plan­ti­lla que menys minuts ha jugat. Menys que Pau Víctor i Pablo Torre. Ansu només ha dis­pu­tat amb Flick un total de 298 minuts (232 en la lliga, 37 en la Cham­pi­ons i 28 en la copa). Només tres titu­la­ri­tats. El seu divorci amb Flick és evi­dent. Al tècnic no li han agra­dat certs ges­tos i acti­tuds del fut­bo­lista i, quan ha jugat, Ansu tam­poc ha fet mèrits per posar les coses difícils a l’entre­na­dor. Aquell gol que tots els culers desit­ja­ven cele­brar no ha aca­bat arri­bant.

Ansu és esclau des de fa temps d’aque­lla lesió al genoll que es va fer con­tra el Betis el 2020. Allò ho va can­viar tot. Una joguina tren­cada. Mai ha tor­nat a ser el mateix i ell és el pri­mer a pren­dre’n consciència. Segu­ra­ment tam­poc resulta gens fàcil de dige­rir el fet de veure com tots els elo­gis, totes les por­ta­des i totes les pilo­tes pas­sen pels peus d’un altre jove talent com Lamine Yamal. Ansu veu en els ulls de Lamine tot allò que hau­ria pogut ser ell i no ha estat. La com­pa­ració amb Lamine fa mal, com al seu dia li va fer mal la com­pa­ració amb Messi. Per això, Ansu i el seu entorn ente­nen que el més sen­sat ara és bus­car un nou repte lluny del Barça, i tots els camins por­ten cap a Mònaco. Ansu tenia fe en ell mateix després de la cessió a Angla­terra, però el seu retro­ba­ment amb el Barça no ha sor­tit com ell espe­rava. Mar­xarà amb tres títols més, sí, però amb un gran buit al cor i, sobre­tot, amb la gran espina cla­vada de no haver pogut tenir el comiat que segu­ra­ment sí que hau­ria meres­cut. Aquí Flick ha estat intran­si­gent i ni tan sols amb la lliga gua­nyada va donar a Ansu l’opor­tu­ni­tat de jugar uns últims minuts davant el seu públic. Història d’un desa­mor.