El Barça es va proclamar campió de lliga fent el just i necessari. Li feia falta un punt contra el Llevant per aconseguir el seu tercer títol consecutiu, el vint-i-unè en la història del club, i el va obtenir al Ciutat de València després d'un partit en què es va notar que els dos equips en feien prou amb l'empat per complir l'expedient i van gestionar el pas dels minuts conscients que no calia arriscar gens ni mica perquè es modifiqués el resultat. Als blaugrana tampoc els interessava gaire desgastar-se físicament, ja que encara els espera la final de la Champions contra el Manchester United. El partit va recordar moltíssim el que es va viure l'any 2005, en la primera lliga de Frank Rijkaard a la banqueta, i de fet el resultat va ser el mateix. Empat a un gol. Aquell dia el golejador va ser Eto'o i ahir ho va ser un altre africà, Keita. L'inici del cicle triomfal del Barça actual va començar en aquell partit i sis anys després es repeteix la història. València, la ciutat que fa uns dies acollia milers de blaugrana desil·lusionats per la derrota en la final de la copa del Rei contra el Real Madrid, ahir esclatava de joia amb la tercera lliga consecutiva d'un equip que, malgrat tot el que ha aconseguit en les últimes temporades, encara té reptes pendents molt il·lusionadors.

Malgrat aquests condicionants, Guardiola tenia molt clar que calia obtenir un punt i que no hi havia marge per especular. Sense treure l'equip de gala, sí que va fer entrar des del començament un onze de plenes garanties en què la principal sorpresa va ser veure Eric Abidal de lateral esquerre. Sembla que el francès estigui fent la posada a punt per arribar en perfectes condicions a la final del 28 de maig a Wembley. Seria una gran notícia. Al centre del camp Iniesta va descansar i va deixar el seu lloc a Keita, que va acabar sent decisiu, i al davant l'holandès Afellay va sortir al lloc de Pedro. La resta eren els homes que havia format l'equip d'inici en els partits importants dels últims dies.

Els dos conjunts en feien prou amb un empat i això es va notar en els primers minuts. Cap dels dos arriscava amb la possessió de la pilota. El Barça tocava i tocava intentant generar espais, mentre que el Llevant s'estava al seu camp esperant una pèrdua de pilota o una errada dels migcampistes blaugrana per sortir al contraatac i trobar despistada la defensa del Barça. Cap de les dues propostes va funcionar. Els blaugrana movien la pilota d'una banda a l'altra però sense trobar la profunditat necessària per desequilibrar i generar ocasions, i els granota no acabaven de culminar les poques arribades xutant a la porteria de Valdés. De fet, només ho van provar Xisco i Caicedo des de lluny.

Semblava com si els dos equips no es volguessin fer mal, conscients que el repartiment de punts era suficient per complir els objectius de l'un i l'altre. El Barça en feia prou amb l'empat per sentenciar la lliga i el Llevant, per assegurar pràcticament la permanència. Però en una jugada aïllada, els de Guardiola es van avançar en el marcador. Xavi va veure molt bé la desmarcada de Keita per posar-li una pilota al cap que el malià va enviar al fons de la xarxa. Tant sorprenent va ser el gol que pràcticament ni es va celebrar. Ni al camp ni a les graderies del Ciutat de València. Era el minut 27 de la primera part i la tònica del partit semblava que no havia de canviar gens ni mica, fins que una indecisió de Piqué a l'hora de rebutjar una pilota va permetre a Caicedo aprofitar-se'n per driblar Valdés, que havia sortit en fals esperant la cessió del central, per fer la igualada. El partit continuava en un escenari còmode per als dos equips. Fins al descans, només Messi amb el llançament d'una falta directa va tenir una nova ocasió per desequilibrar el resultat. El seu xut va sortir fregant el pal de la porteria defensada per Munúa.

En la segona meitat, i malgrat que l'empat a un gol li donava el títol, el Barça va sortir a buscar la diana tranquil·litzadora. El primer de provar-ho va ser Afellay des de lluny, sense pensar-s'ho, i després Messi va tenir una ocasió molt clara després de superar un munt de defenses amb una mica de fortuna, però el seu xut va acabar al pal de la porteria de Munúa. El Llevant continuava amb les mateixes intencions que en la primera part i no buscava en cap moment l'àrea defensada per Valdés, un espectador més en la segona meitat. Guardiola va aprofitar aquests primers minuts per fer canvis i va fer asseure Abidal a la banqueta per donar entrada a Fontàs, el lateral esquerre titular en els últims partits de lliga en què Puyol no ha estat disponible. El francès va marxar entre els aplaudiments de tot el públic.

Sense intensitat en el joc, els minuts anaven passant sense que cap dels dos equips fes un pas endavant per buscar la victòria. Només Messi, com si intentés perseguir el miracle d'igualar Cristiano Ronaldo en la lluita pel Pichichi, buscava el gol. Ho va intentar en una falta directa que va marxar per sobre el travesser i amb un xut des de la frontal de l'àrea que va sortir ajustat al pal.

Després d'aquestes dues ocasions l'argentí també va desistir i el partit es va convertir en un rondo gegantí en què el Barça deixava córrer el temps passant-se la pilota mentre el Llevant s'ho mirava des de lluny. Guardiola va continuar fent canvis i va donar entrada a Pedro per Villa, pensant en el compromís de Londres. Volia fer sortir Jeffren també uns minuts però no va poder.Tots dos equips es van estar així fins que l'àrbitre va xiular el final. El Barça somreia. Era campió. I el Llevant també, es quedarà un any més a primera. Tots contents. València sencera estava de festa.