Misèries d'un reincident
I diu que va ser involuntari. Pepe, que dimecres va afegir una altra agressió a la llista, diu que la seva intenció no era trepitjar Leo Messi, a qui demana disculpes
Diuen els psicòlegs que no hi ha ésser humà que en algun moment no pugui perdre els nervis en una situació de màxima tensió, quan el cor batega a un ritme molt alt de pulsacions. El problema, però, és que aquest no sembla que sigui el cas de Pepe, que dimecres, simplement, va afegir una agressió més a la llista, en trepitjar amb tota la intenció del món la mà de Messi, una imatge que ràpidament va fer la volta al món i que va originar una repulsa generalitzada. Les reaccions més lapidàries, per venir de qui vénen, van ser les dels seus companys de professió, que es van expressar via Twitter. “Pepe, quin idiota”, afirmava Rooney. “Les misèries de Pepe!”, afegia el gunner Wilshere. D'altres, com Aguado i Sergio González van anar més enllà. El primer va dir que Pepe era substituït perquè el manicomi tancava a les dotze, mentre que l'exjugador de l'Espanyol i el Dépor, entre d'altres, va etzibar: “Pepe, vés a la merda. Tu no ets futbol.”
Perquè el cas de Pepe és el d'un excel·lent central que perd els nervis amb molta facilitat i es converteix en un autèntic perill per als jugadors rivals. Aquesta agressivitat, a més, augmenta quan el contrari és el Barça, com ha quedat més que demostrat en els últims mesos, en què s'han viscut un munt de clàssics, partits tensos en què Pepe, situat al mig del camp per Mourinho, ha mostrat tot el seu repertori, amb entrades molt dures, fent botifarres a l'afició blaugrana i rematant-ho amb agressions a Messi.
No se'l creu ningú
Una de les reaccions més generalitzades després de la trepitjada va ser la d'afirmar que el jugador havia de demanar disculpes, petició que es va fer realitat ahir al vespre, però a mitges, ja que Pepe va dir que no ho va voler fer. “Va ser un acte involuntari, però si Messi se sent ofès, li demano disculpes. Mai m'ha passat pel cap fer mal a un company de professió”, va afirmar. Les disculpes poc creïbles d'ahir, a més, no són les primeres que ha de fer Pepe, que l'any 2009 també va sortir davant les càmeres, amb el clar objectiu de reduir una sanció que ja s'intuïa força dura, després d'agredir amb molta violència el jugador del Getafe Casquero. “Estic dolgut i he de ser castigat, però no sóc cap violent”, va dir aquell dia Pepe, que es va estar deu partits sense jugar, un càstig que, veient actuacions posteriors, no van solucionar absolutament res.
No s'espera cap sanció
Sense l'agressió reflectida en l'acta del partit i sense denúncia per part del Barça, el més segur és que l'acció de Pepe acabi al calaix de la impunitat, ja que difícilment el comitè de competició entrarà d'ofici, una altra demostració de com funcionen les coses en el futbol espanyol. I és que, sense anar més lluny, fa només quinze dies que el jugador del Schalke 04 Jermaine Jones va ser sancionat amb dos mesos sense jugar per trepitjar el peu de Marco Reus, figura del Borussia Mönchengladbach, que a més havia tingut una lesió a la zona agredida. Aquest és només un exemple de com actuen els comitès de gairebé tot Europa en aquest tipus d'accions. Pepe, però, té total llibertat per seguir fent la guerra pel seu compte o, com diu ell, per trepitjar els rivals involuntàriament.
