Un clàssic que torna a estar de moda

La cam­pa­nya elec­to­ral a la pre­sidència del Barça va estar far­cida de noms i rumors, entre els quals va sonar el de Robert Fernández, exfut­bo­lista blau­grana a final dels anys vui­tanta. Els som­riu­res entre­ta­llats i els silen­cis de Josep Maria Bar­to­meu, que par­la­ven per si sols, feien pre­veure que seria el seu pro­per secre­tari tècnic, però no va ser fins a la pos­sessió del càrrec com a pre­si­dent quan es va fer ofi­cial l'anunci de la incor­po­ració de Robert Fernández, que acom­pa­nyarà Luis Enri­que en l'aven­tura d'aquesta tem­po­rada.

L'exfut­bo­lista valencià va ves­tir la samar­reta del Barça durant qua­tre tem­po­ra­des –des del 1986 fins al 1990–, amb 247 par­tits dis­pu­tats, amis­to­sos inclo­sos, i un total de 66 gols mar­cats. En aquest període de temps, Robert Fernández va tenir la pos­si­bi­li­tat d'aixe­car una recopa i dues copes del Rei, a més de sen­tir l'escal­for del públic del Camp Nou, que sem­pre el va valo­rar pel seu ren­di­ment al ter­reny de joc. “Va ser un juga­dor molt esti­mat entre l'afició, perquè al marge de la seva poli­valència, tenia un des­gast i un sacri­fici físic enco­mi­a­ble”, des­taca Ramon Maria Cal­deré, una de les per­so­nes que més a prop va estar de Fernández en la seva etapa al Barça. “El vaig conèixer a la sub-21, quan Luis Suárez ens con­vo­cava per anar amb la selecció espa­nyola sovint”, recorda el mateix Cal­deré, com­pany seu durant dues tem­po­ra­des. L'actual secre­tari tècnic del Barça era un mig­cam­pista que atre­so­rava qua­li­tat tècnica, però la seva gran vir­tut era la capa­ci­tat d'arri­bada, com­bi­nada amb un joc aeri por­tentós.