Una lliga és molt llarga, però es guanya amb la lucidesa de Messi fa una setmana i la competitivitat col·lectiva d'ahir a San Mamés. I amb més coses, és clar (que també sembla que té). És molt aviat, les plantilles encara no estan tancades, queda molt, no cal precipitar-se en les conclusions, però fa tot l'efecte que el Barça té ben enfocat el que vol i el que necessitava vistes les mancances de la temporada passada, sobretot la integració dels nous reforços.

Amb la competició engegada, el mercat de jugadors encara és obert i futbolistes a grapats van d'un club a l'altre, els tècnics ajusten les novetats a les seves plantilles a marxes forçades, però hi ha equips que ja estan preparats per competir a fons. El Barça n'és un. Els blaugrana van competir a un alt nivell ahir a San Mamés. I ho van fer amb novetats destacades en l'alineació tipus respecte a la temporada passada, però ja perfectament adaptades a les exigències de l'equip. Ter Stegen va estrenar titularitat a la porteria i va tenir un partit que li va exigir al màxim les qualitats que el fan adient per jugar en el Barça, sobretot el joc amb els peus. La pressió alta de l'Athletic el va fer intervenir moltes vegades, fins al punt que també hi va haver lloc a un error greu, que va corregir en la mateixa jugada amb una bona aturada al xut de Beñat. Umtiti també va passar una prova de nivell i va demostrar una gran autoconfiança, a més de qualitats per ser un bon central per al Barça. Sergi Roberto continua exercint de lateral dret titular, cada vegada amb més naturalitat. Denis Suárez sembla un germà petit d'Iniesta, si de cas amb més predilecció per les arribades a l'àrea.
I Arda Turan és un jugador nou en la posició de Neymar, amb intervencions decisives en atac i una participació activa en la pressió i la contenció. De la solvència de Messi, Suárez, Rakitic, Busquets, Piqué i Alba ja en tenim constància.

El rendiment del Barça, doncs, és excel·lent, sense Bravo, Alves, Mascherano, Iniesta i Neymar en l'alineació. El que no va ser possible durant tota la temporada passada. Les noves incorporacions i els nous ajustaments tàctics d'altres jugadors estan donant al Barça el que necessitarà en una temporada llarga, dura i intensa. Una bona notícia. Ara bé, no cal anar més enllà de la constatació que el Barça ha arrencat de la millor manera possible. No cal precipitar-se en les conclusions. Ni fer triomfalisme ni dramatitzar. Ja ho fan d'altres. Com l'Espanyol, que després de vuit fitxatges encara córrer per tancar-ne dos o tres més abans de dimecres. O com va fer Griezmann a Butarque després del segon empat seguit de l'Atlético, que segons el francès pot acabar lluitant per no baixar a segona. No són temps per a grans conclusions, sinó per anar posant les coses a lloc.

L'equip de Luis Enrique les va posar molt bé ahir a San Mamés. Va interpretar molt bé el que li convenia en les condicions que va establir Valverde, més ambicioses del que havia avisat. L'Athletic també va aprofitar l'ocasió de rebre el Barça per demostrar-se que pot competir com ho ha fet les últimes temporades. Però el Barça estava preparat per a la pressió alta i la intensitat dels bascos. Va tenir paciència i sang freda per intentar treure la pilota jugada des del darrere, amb participació activa de Ter Stegen, i va saber explotar els espais per fer mal als locals. L'equip de Valverde va voler jugar amb la pilota i el de Luis Enrique va jugar amb els espais. El partit va ser bo i intens, perquè tots dos equips tenien una proposta per guanyar-lo. L'Athletic va jugar bé i el Barça encara el va interpretar millor.
El futbol és magnífic quan es donen aquestes condicions. Els blaugrana només van ser tendres en la culminació de les moltes arribades a la porteria de Gorka. I si van tenir algun defecte, va ser que en determinades fases van córrer més els jugadors que la pilota. No va ser la tònica general, perquè els defenses van treure la pilota amb solvència i els mitjos i els davanters es van moure molt bé i van combinar bé en els espais que deixaven els locals amb les seves línies avançades. El gol va arribar en la millor de les moltes combinacions que van fer. I no va ser casualitat que l'autor fos Rakitic, que era a tot arreu, còmode i determinant en un partit amb més espais i més d'anar i venir.

El partit es jugava en les condicions que va marcar l'Athletic, però el Barça se l'havia fet seu.
En la segona part no va ser gaire diferent. Ni els de Valverde van abaixar el pistó ni els de Luis Enrique van sucumbir a la temptació del conformisme. I la durada del resultat ajustat també va mantenir encesa la flama de la incertesa i l'emoció. El Barça va patir al final per mantenir l'avantatge, però durant molts minuts va estar més a prop de guanyar el partit amb més comoditat, com en l'última jugada.