Contrastats i integrats

Una lliga és molt llarga, però es gua­nya amb la luci­desa de Messi fa una set­mana i la com­pe­ti­ti­vi­tat col·lec­tiva d'ahir a San Mamés. I amb més coses, és clar (que també sem­bla que té). És molt aviat, les plan­ti­lles encara no estan tan­ca­des, queda molt, no cal pre­ci­pi­tar-se en les con­clu­si­ons, però fa tot l'efecte que el Barça té ben enfo­cat el que vol i el que neces­si­tava vis­tes les man­can­ces de la tem­po­rada pas­sada, sobre­tot la inte­gració dels nous reforços.

Amb la com­pe­tició enge­gada, el mer­cat de juga­dors encara és obert i fut­bo­lis­tes a gra­pats van d'un club a l'altre, els tècnics ajus­ten les nove­tats a les seves plan­ti­lles a mar­xes forçades, però hi ha equips que ja estan pre­pa­rats per com­pe­tir a fons. El Barça n'és un. Els blau­grana van com­pe­tir a un alt nivell ahir a San Mamés. I ho van fer amb nove­tats des­ta­ca­des en l'ali­ne­ació tipus res­pecte a la tem­po­rada pas­sada, però ja per­fec­ta­ment adap­ta­des a les exigències de l'equip. Ter Ste­gen va estre­nar titu­la­ri­tat a la por­te­ria i va tenir un par­tit que li va exi­gir al màxim les qua­li­tats que el fan adi­ent per jugar en el Barça, sobre­tot el joc amb els peus. La pressió alta de l'Ath­le­tic el va fer inter­ve­nir mol­tes vega­des, fins al punt que també hi va haver lloc a un error greu, que va cor­re­gir en la mateixa jugada amb una bona atu­rada al xut de Beñat. Umtiti també va pas­sar una prova de nivell i va demos­trar una gran auto­con­fiança, a més de qua­li­tats per ser un bon cen­tral per al Barça. Sergi Roberto con­ti­nua exer­cint de late­ral dret titu­lar, cada vegada amb més natu­ra­li­tat. Denis Suárez sem­bla un germà petit d'Ini­esta, si de cas amb més pre­di­lecció per les arri­ba­des a l'àrea.
I Arda Turan és un juga­dor nou en la posició de Ney­mar, amb inter­ven­ci­ons deci­si­ves en atac i una par­ti­ci­pació activa en la pressió i la con­tenció. De la solvència de Messi, Suárez, Raki­tic, Bus­quets, Piqué i Alba ja en tenim constància.

El ren­di­ment del Barça, doncs, és excel·lent, sense Bravo, Alves, Masc­he­rano, Ini­esta i Ney­mar en l'ali­ne­ació. El que no va ser pos­si­ble durant tota la tem­po­rada pas­sada. Les noves incor­po­ra­ci­ons i els nous ajus­ta­ments tàctics d'altres juga­dors estan donant al Barça el que neces­si­tarà en una tem­po­rada llarga, dura i intensa. Una bona notícia. Ara bé, no cal anar més enllà de la cons­ta­tació que el Barça ha arren­cat de la millor manera pos­si­ble. No cal pre­ci­pi­tar-se en les con­clu­si­ons. Ni fer tri­om­fa­lisme ni dra­ma­tit­zar. Ja ho fan d'altres. Com l'Espa­nyol, que després de vuit fit­xat­ges encara córrer per tan­car-ne dos o tres més abans de dime­cres. O com va fer Gri­ez­mann a Butar­que després del segon empat seguit de l'Atlético, que segons el francès pot aca­bar llui­tant per no bai­xar a segona. No són temps per a grans con­clu­si­ons, sinó per anar posant les coses a lloc.

L'equip de Luis Enri­que les va posar molt bé ahir a San Mamés. Va inter­pre­tar molt bé el que li con­ve­nia en les con­di­ci­ons que va esta­blir Val­verde, més ambi­ci­o­ses del que havia avi­sat. L'Ath­le­tic també va apro­fi­tar l'ocasió de rebre el Barça per demos­trar-se que pot com­pe­tir com ho ha fet les últi­mes tem­po­ra­des. Però el Barça estava pre­pa­rat per a la pressió alta i la inten­si­tat dels bas­cos. Va tenir paciència i sang freda per inten­tar treure la pilota jugada des del dar­rere, amb par­ti­ci­pació activa de Ter Ste­gen, i va saber explo­tar els espais per fer mal als locals. L'equip de Val­verde va voler jugar amb la pilota i el de Luis Enri­que va jugar amb els espais. El par­tit va ser bo i intens, perquè tots dos equips tenien una pro­posta per gua­nyar-lo. L'Ath­le­tic va jugar bé i el Barça encara el va inter­pre­tar millor.
El fut­bol és magnífic quan es donen aques­tes con­di­ci­ons. Els blau­grana només van ser ten­dres en la cul­mi­nació de les mol­tes arri­ba­des a la por­te­ria de Gorka. I si van tenir algun defecte, va ser que en deter­mi­na­des fases van córrer més els juga­dors que la pilota. No va ser la tònica gene­ral, perquè els defen­ses van treure la pilota amb solvència i els mit­jos i els davan­ters es van moure molt bé i van com­bi­nar bé en els espais que dei­xa­ven els locals amb les seves línies avançades. El gol va arri­bar en la millor de les mol­tes com­bi­na­ci­ons que van fer. I no va ser casu­a­li­tat que l'autor fos Raki­tic, que era a tot arreu, còmode i deter­mi­nant en un par­tit amb més espais i més d'anar i venir.

El par­tit es jugava en les con­di­ci­ons que va mar­car l'Ath­le­tic, però el Barça se l'havia fet seu.
En la segona part no va ser gaire dife­rent. Ni els de Val­verde van abai­xar el pistó ni els de Luis Enri­que van sucum­bir a la temp­tació del con­for­misme. I la durada del resul­tat ajus­tat també va man­te­nir encesa la flama de la incer­tesa i l'emoció. El Barça va patir al final per man­te­nir l'avan­tatge, però durant molts minuts va estar més a prop de gua­nyar el par­tit amb més como­di­tat, com en l'última jugada.