Adormits

Al contrari que en els dies precedents, l’equip va sortir tou, a veure-les venir. I, per molta diferència qualitativa que hi hagi, no s’assoleix res per generació espontània. El dèficit de tensió no només el va perjudicar en atac –errors en tirs fàcils, a prop de cistella–, sinó que li feia descuidar el balanç defensiu. Espanya no trobava ritme, i el rival es va anar envalentint fins a situar-se al davant a les acaballes del primer quart (18-19, 9’). Ni l’afició local hi donava crèdit.

Scariolo movia amb insistència la banqueta –en molts minuts, amb Ricky i Rodríguez junts– buscant la fluïdesa, però se li resistia. Ni el seu domini del rebot, més accentuat amb la irrupció a pista de Juancho, li permetia trobar les transicions i obrir un forat respecte a Romania (25-24, 14’). A poc a poc, l’equip va anar ajustant la defensa i a l’equip local se li va començar a fer de nit. Ja no trobava l’alegria en atac del primer quart i els tirs eren al límit, precipitats. L’1/8 en els últims cinc minuts del segon quart es va afegir a la irrupció de Marc Gasol i, irremeiablement, el partit es va esquerdar ja a la mitja part (41-27), després de lligar un 16-3.

I d’aquí fins al final, tot va fer baixada per la selecció espanyola, amb la segona unitat alçant la veu a la tornada de vestidors. En especial, Sastre i Oriola. I, sense reduir mai les revolucions al darrere, la diferència es va anar estirant com un xiclet fins a un +44 a mitjan darrer quart (84-40, 36’).