Sorpresa

L’aposta croata era nítida: un cinc obert, amb Bender de center, per treure els pivots de la pintura, incomodar-los. D’entrada, va funcionar-los i el desencert espanyol (0/9 en tirs els cinc primers minuts) els va donar un coixí de consideració (13-3, 6’). L’equip tenia clar que, per recuperar tot el terreny perdut, havia de ser més enèrgic al darrere, i entre això –bona contenció a Bogdanovic (0 punts i 0/5 tirs a mitja part)– i el canell de San Emeterio, es va girar la truita.

L’entrada de la segona unitat, amb Juancho al davant, va donar continuïtat a aquesta millora i només la falta de finor en atac li impedia obrir forat. Això li va passar al tram final del segon quart, quan Pau Gasol va tornar i es va apostar per jugar amb dos bases: del 28-28 (15’) al 28-38 (18’). Però a la mitja part els balcànics ja havien advertit que no es rendirien fàcilment (32-38). En la segona part, els croats van assumir el control del partit. Hi van influir l’aparició de Bogdanovic (11 punts en el tercer període), el domini de Saric –feia de tot: agafar el rebot, generar, produir– i la capacitat d’enfangar el duel, tapant la transició i la connexió entre la pilota i els pivots, sobretot a Pau. Espanya aquí ja havia entès que s’havia d’arremangar si se’n volia sortir. I per bé que va veure’s al darrere (54-50, 29’) i estava ja en bonus aviat en l’últim quart (32’), va afrontar la situació amb Rodríguez capitalitzant l’atac (63-68, 37’). Dues tècniques, a Pau Gasol i Scariolo, van tornar a animar el rival (67-68 a 1:32 del final), però l’equip va demostrar que té sang freda (6/6 en tirs lliures l’últim mig minut) i sap serrar les dents.