Sor­presa

L’aposta cro­ata era nítida: un cinc obert, amb Ben­der de cen­ter, per treure els pivots de la pin­tura, inco­mo­dar-los. D’entrada, va fun­ci­o­nar-los i el des­en­cert espa­nyol (0/9 en tirs els cinc pri­mers minuts) els va donar un coixí de con­si­de­ració (13-3, 6’). L’equip tenia clar que, per recu­pe­rar tot el ter­reny per­dut, havia de ser més enèrgic al dar­rere, i entre això –bona con­tenció a Bog­da­no­vic (0 punts i 0/5 tirs a mitja part)– i el canell de San Eme­te­rio, es va girar la truita.

L’entrada de la segona uni­tat, amb Juancho al davant, va donar con­tinuïtat a aquesta millora i només la falta de finor en atac li impe­dia obrir forat. Això li va pas­sar al tram final del segon quart, quan Pau Gasol va tor­nar i es va apos­tar per jugar amb dos bases: del 28-28 (15’) al 28-38 (18’). Però a la mitja part els balcànics ja havien adver­tit que no es ren­di­rien fàcil­ment (32-38). En la segona part, els cro­ats van assu­mir el con­trol del par­tit. Hi van influir l’apa­rició de Bog­da­no­vic (11 punts en el ter­cer període), el domini de Saric –feia de tot: aga­far el rebot, gene­rar, pro­duir– i la capa­ci­tat d’enfan­gar el duel, tapant la tran­sició i la con­nexió entre la pilota i els pivots, sobre­tot a Pau. Espa­nya aquí ja havia entès que s’havia d’arre­man­gar si se’n volia sor­tir. I per bé que va veure’s al dar­rere (54-50, 29’) i estava ja en bonus aviat en l’últim quart (32’), va afron­tar la situ­ació amb Rodríguez capi­ta­lit­zant l’atac (63-68, 37’). Dues tècni­ques, a Pau Gasol i Sca­ri­olo, van tor­nar a ani­mar el rival (67-68 a 1:32 del final), però l’equip va demos­trar que té sang freda (6/6 en tirs lliu­res l’últim mig minut) i sap ser­rar les dents.