Decepció inesperada. Sobretot per la forma com es va produir. La selecció espanyola va topar amb una Eslovènia en estat de gràcia, amb màxima confiança i amb un joc molt clarivident de què havien de fer a cada moment. Liderats per un Doncic que va cap al número u del draft de l’NBA i que va vorejar el triple doble –11 punts, 12 rebots i 8 assistències– i per Dragic, que va aparèixer sempre que l’equip el va necessitar i que segurament reconsiderarà la retirada (31 anys) que havia anunciat. Un equip, l’eslovè, majúscul.

Eslovènia, amb el nou fitxatge del MoraBanc Jaka Blazic com a peça important i Lakovic com a tècnic ajudant, va marcar el ritme del matx des del salt inicial (22-30). Els eslovens van aprofitar sobretot l’abús que feia la selecció espanyola de la línia de 6,75 metres. Els de Scariolo no trobaven els germans Gasol en el joc interior i van acabar el primer quart amb un sorprenent 0/7 triples. Tot el contrari que Eslovènia, que havia fet un impecable 6/8 triples amb cinc jugadors diferents havent encistellat de la llarga distància (Randolph, Dragic, Nikolic, Prepelic i Blazic). Entre els espanyols només havien encistellat tres jugadors: Pau i Marc Gasol i Ricky. Els d’Igor Kokoskov, tècnic assistent dels Jazz de l’NBA, on coincidirà amb Ricky, van saber gestionar molt bé la seva curta plantilla fent constants rotacions i permetent que tots els seus pilars arribessin frescos en moments importants. Dins la pintura els germans Gasol van rebre poques pilotes i van topar, a més, amb la duresa de jugadors experts com Vidmar i en certs moments Dimec, jugador de poc talent del Novo Mesto, però que va fer perfectament el seu paper.

La clau era la sortida de vestidor i en dos minuts els eslovens ja eren per sobre dels deu punts de diferència. A partir d’aquí Eslovènia va fer un recital contra una Espanya col·lapsada.

A l’últim quart Scariolo (47-76) va decidir apostar per una defensa zonal tot i l’amenaça eslovena en el tir exterior en el moment en què el seu rival va agafar el màxim avantatge, de 21 punts (55-76). Tot i que va aconseguir algunes recuperacions, el problema era sobretot en atac, en què la pressió i la impotència de la situació no permetien mentalment estar frescos i feien cometre molts errors no forçats. Sense confiança, ni el fet de quedar molts de minuts ja era suficient. Eslovènia s’havia fet gegant jugant a meravella i Espanya s’havia fet molt petita.