En pocs rivals dels que pugui trobar l’Spar Citylift Girona hi ha tantes jugadores amb potencial per desequilibrar per elles mateixes com al Galatasaray, l’adversari de les gironines en els quarts de final de l’Eurocopa. No només és un rival d’Eurolliga. És un equip turc, amb tot el que comporta de pressió ambiental a la seva pista i, sobretot, de dotació econòmica per configurar una plantilla que no s’explica com només és novena en la lliga turca, amb balanç negatiu (8-10). Bé, sí que s’explica, entre altres raons perquè al davant té quatre equips, també rics, que només tenen un partit per setmana.

Costa identificar els elements diferencials del Galatasaray, de tants que n’hi ha. No se sap si l’electricitat de la base Epoupa (23 anys i titular amb França en l’últim europeu) és més perillosa que l’eficiència i sobrietat d’interiors com la lituana Petronyte (28 anys i 8 temporades en competició europea), ben coneguda de Kristina Alminaite, o la veterania d’Ewa Kobryn (35 anys, catorze temporades seguides en l’Eurolliga i campiona el 2013). O bé el potencial anotador de les nord-americanes Allie Quigley (passaport hongarès, campiona WNBA 2009), Kaela Davis (número 10 de l’últim draft, fa poc que és a Istanbul) i Jelena Dubljevic. En tot cas, sumen més de 45 punts per partit entre totes tres. Elles, i també les exteriors Gunal i, sobretot, Alben, porten la batuta de l’equip i constitueixen un perill declarat. L’Uni haurà de sublimar el seu concepte defensiu, intens i intel·ligent, i buscar una manta de talla gegant que ho tapi tot.