Més bàsquet

Una dècada d’un dia infaust

El 25 de juliol del 2008, el CB Girona decidia no inscriure’s a l’ACB, ofegat pels deutes

El procés judicial va tancar-se assenyalant Josep Amat com a únic culpable de la fallida i el concurs de creditors es manté obert amb l’expectativa de cobrar de l’expresident

El temps vola i avui es compleixen ja deu anys del dia més trist de la història del bàsquet gironí. S’intuïa i se sospitava per l’estat precari de l’economia –els impagaments havien estat una constant aquella temporada 2007/08–, però ningú va fer-se realment a la idea de la magnitud de la tragèdia fins que Santi Sardà, el conseller delegat de l’entitat, va oficialitzar la defunció del CB Girona: “No ens inscriurem a la lliga ACB. No faltaven només papers, faltava el pressupost i el futur, i no l’hem pogut garantir.” De cop i volta, i en una sala d’un hotel de la ciutat, es va posar fi a vint anys ininterromputs en l’elit estatal. Enmig d’una profunda tristor, va començar el desballestament del club, al qual, en el dia d’avui, encara li queda algun (pocs) passatge per escriure.

El record d’aquell epíleg hi és i hi serà –encara hi ha elements que ho rememoren, com ara el videomarcador de Fontajau o la retolació a les antigues oficines, a la rambla Xavier Cugat, venudes a Bancaja el 2012 per 105.000 euros–, per bé que molts dels que van viure-ho en primera persona, des de dins, confessen que no volen rememorar tot el que va passar. I encara menys, parlar-ne. Ho defineixen com una “agonia” diària, sobretot les últimes setmanes.

Amat, únic culpable

Un cop tirada la tovallola, la SAE (societat anònima esportiva) va iniciar el camí cap al concurs de creditors per engegar la liquidació. Els tres administradors concursals del CB Girona –Emili Puig, Joaquim Parra i Martín Batllori– es van dedicar a recopilar informació –el club disposava de pocs actius, i el més valuós era la fiança a l’ACB per a la plaça, que era de gairebé un milió d’euros– i a aclarir responsabilitats. Quan Akasvayu es va convertir en principal patrocinador el maig del 2005, el club ja arrossegava deute, però en tres anys les xifres van créixer de forma exponencial fins a ser insostenibles.

Els administradors van creure que la culpabilitat havia de recaure en Josep Amat, president del club i del principal patrocinador (Akasvayu), i Santi Sardà, conseller delegat. La resta de directius (Enric Ametller, Jordi Juanhuix, Robert Mora, Àlex Sáez, Xavier Geli, Antoni Bachiller, Paco Faure, Francesc Ginés, Narcís Piferrer i Pere Juanola) mai van ser inclosos en el procés judicial. L’octubre del 2014, el magistrat del jutjat mercantil de Girona, Hugo Novales, va refermar aquesta tesi, i va considerar Amat i Sardà responsables de la fallida del CB Girona. Els acusava d’haver estat “negligents” a l’hora d’ajornar la convocatòria del concurs de creditors quan ja es veia que no hi havia cap altra sortida, i també en la forma de dirigir el club. En el moment de la renúncia a l’ACB, el passiu ja era molt superior als actius i el CB Girona estava en causa de dissolució. A l’Agència Tributària, es devia la quantitat d’11.108.422 euros; a la Seguretat Social, 482.754; a més d’altres impagaments a altres entitats i societats. Per tot, se’ls va castigar a pagar 8.308.500 euros i se’ls va inhabilitar per cinc anys per administrar béns aliens.

La sentència no era ferma i s’hi podia presentar recurs d’apel·lació. Amat hi va renunciar, però Sardà va fer un seguit d’al·legacions, que serien admeses per l’audiència provincial el juliol del 2015. Aquesta resolució, ara sí ja ferma, l’exculpava de tota responsabilitat en no considerar demostrada la seva intervenció activa en la gestió financera.

El desenllaç

El procés judicial va cloure’s amb Amat com a únic culpable, condemnat a pagar. Fa un any, el juny del 2017, es va dictar l’ordre per executar la sentència. Si encara és viu el concurs, és perquè hi ha alguna expectativa de cobrament per part dels administradors concursals, tot i que sembla difícil que acabi sent així tenint en compte l’estat de la seva empresa. I és que Akasvayu té uns deutes de 16,4 milions d’euros, segons la llista de morosos del 2018 del Ministeri d’Hisenda, feta pública durant el juliol. El més probable és que es declari insolvent i el concurs es doni per conclòs en una situació similar a l’actual.

Finalment, amb el que es va poder recaptar, es va poder fer front als deutes amb tècnics, plantilla i treballadors. De fet, en el darrer informe dels administradors concursals, únicament queda pendent una quantitat irrisòria (lleugerament superior a mil euros) a Jarod Stevenson, un exterior que va jugar a Girona de l’octubre al desembre del 2007. Pel que fa als béns immobles del CB Girona situats a l’interior de Fontajau, es va rubricar un acord amb l’Ajuntament per cedir-los-els el juny del 2014. Entre altres, aparell de gimnàs, instruments fisioterapèutics i material divers esportiu, d’utillatge i de protocol, així com el videomarcador que està penjat del sostre i que continua funcionant. Tot plegat per un valor de 97.800 euros. També van entregar-se a la territorial gironina alguns trofeus, vídeos i documentació històrica de l’entitat amb la finalitat de no perdre-ho.

INSOSTENIBLE

El passiu era molt superior als actius i el club estava en causa de dissolució

NOMÉS UN

Amat i Sardà van ser condemnats a pagar 8,3 milions d’euros, però el darrer es va salvar

PAGAMENTS

El concurs va servir per pal·liar els deutes amb tècnics, jugadors i treballadors

BÉNS IMMOBLES

El material de Fontajau, inclòs el videomarcador, va ser cedit a l’Ajuntament

El passat, el present i el futur a la pista

Com passa en massa ocasions, la pista i els despatxos no van en consonància. Mentre el club es dessagnava econòmicament, el CB Girona –llavors sota la denominació d’Akasvayu– es convertia en un equip capdavanter en l’àmbit estatal i també europeu. Durant el trienni 2005-2008, no només van arribar noms de primer ordre (Raül López, Fran Vázquez, Arriel McDonald, Marc Gasol, Roberto Dueñas, Gregor Fucka o el coach Svetislav Pesic), sinó que van arribar els títols, una copa FIBA i una lliga catalana, tots dos el curs 2006/07. També s’enllaçarien tres presències consecutives en la copa i en el play-off, sense superar mai la barrera dels quarts.

La volatilització del club va deixar la ciutat òrfena de bàsquet d’elit. L’estiu del 2008, l’Uni Girona encara militava a Lliga Femenina 2. Tardaria un any més a pujar i no es consolidaria com una alternativa al títol fins a cursos més tard, quan va guanyar la Lliga Femenina en la primera presència en una final (2014/15). En bàsquet masculí, es va fer renéixer el Sant Josep, partint des de LEB Bronze (temporada 2008/09). El curs següent es va pujar a Or, comprant la plaça al Vic, però tot es va anar desfent per haver estirat més el braç que la màniga. I al final del 2011/12, el club dirigit per Francesc Ferroni va haver de renunciar a la categoria. Ara, el Bàsquet Girona, presidit per Marc Gasol, està traient el cap i enguany jugarà a LEB Plata.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)