Amat, únic culpable

Un cop tirada la tovallola, la SAE (societat anònima esportiva) va iniciar el camí cap al concurs de creditors per engegar la liquidació. Els tres administradors concursals del CB Girona –Emili Puig, Joaquim Parra i Martín Batllori– es van dedicar a recopilar informació –el club disposava de pocs actius, i el més valuós era la fiança a l’ACB per a la plaça, que era de gairebé un milió d’euros– i a aclarir responsabilitats. Quan Akasvayu es va convertir en principal patrocinador el maig del 2005, el club ja arrossegava deute, però en tres anys les xifres van créixer de forma exponencial fins a ser insostenibles.

Els administradors van creure que la culpabilitat havia de recaure en Josep Amat, president del club i del principal patrocinador (Akasvayu), i Santi Sardà, conseller delegat. La resta de directius (Enric Ametller, Jordi Juanhuix, Robert Mora, Àlex Sáez, Xavier Geli, Antoni Bachiller, Paco Faure, Francesc Ginés, Narcís Piferrer i Pere Juanola) mai van ser inclosos en el procés judicial. L’octubre del 2014, el magistrat del jutjat mercantil de Girona, Hugo Novales, va refermar aquesta tesi, i va considerar Amat i Sardà responsables de la fallida del CB Girona. Els acusava d’haver estat “negligents” a l’hora d’ajornar la convocatòria del concurs de creditors quan ja es veia que no hi havia cap altra sortida, i també en la forma de dirigir el club. En el moment de la renúncia a l’ACB, el passiu ja era molt superior als actius i el CB Girona estava en causa de dissolució. A l’Agència Tributària, es devia la quantitat d’11.108.422 euros; a la Seguretat Social, 482.754; a més d’altres impagaments a altres entitats i societats. Per tot, se’ls va castigar a pagar 8.308.500 euros i se’ls va inhabilitar per cinc anys per administrar béns aliens.

La sentència no era ferma i s’hi podia presentar recurs d’apel·lació. Amat hi va renunciar, però Sardà va fer un seguit d’al·legacions, que serien admeses per l’audiència provincial el juliol del 2015. Aquesta resolució, ara sí ja ferma, l’exculpava de tota responsabilitat en no considerar demostrada la seva intervenció activa en la gestió financera.

El desenllaç

El procés judicial va cloure’s amb Amat com a únic culpable, condemnat a pagar. Fa un any, el juny del 2017, es va dictar l’ordre per executar la sentència. Si encara és viu el concurs, és perquè hi ha alguna expectativa de cobrament per part dels administradors concursals, tot i que sembla difícil que acabi sent així tenint en compte l’estat de la seva empresa. I és que Akasvayu té uns deutes de 16,4 milions d’euros, segons la llista de morosos del 2018 del Ministeri d’Hisenda, feta pública durant el juliol. El més probable és que es declari insolvent i el concurs es doni per conclòs en una situació similar a l’actual.

Finalment, amb el que es va poder recaptar, es va poder fer front als deutes amb tècnics, plantilla i treballadors. De fet, en el darrer informe dels administradors concursals, únicament queda pendent una quantitat irrisòria (lleugerament superior a mil euros) a Jarod Stevenson, un exterior que va jugar a Girona de l’octubre al desembre del 2007. Pel que fa als béns immobles del CB Girona situats a l’interior de Fontajau, es va rubricar un acord amb l’Ajuntament per cedir-los-els el juny del 2014. Entre altres, aparell de gimnàs, instruments fisioterapèutics i material divers esportiu, d’utillatge i de protocol, així com el videomarcador que està penjat del sostre i que continua funcionant. Tot plegat per un valor de 97.800 euros. També van entregar-se a la territorial gironina alguns trofeus, vídeos i documentació històrica de l’entitat amb la finalitat de no perdre-ho.