Amat, únic cul­pa­ble

Un cop tirada la tova­llola, la SAE (soci­e­tat anònima espor­tiva) va ini­ciar el camí cap al con­curs de cre­di­tors per enge­gar la liqui­dació. Els tres admi­nis­tra­dors con­cur­sals del CB Girona –Emili Puig, Joa­quim Parra i Martín Bat­llori– es van dedi­car a reco­pi­lar infor­mació –el club dis­po­sava de pocs actius, i el més valuós era la fiança a l’ACB per a la plaça, que era de gai­rebé un milió d’euros– i a acla­rir res­pon­sa­bi­li­tats. Quan Akas­vayu es va con­ver­tir en prin­ci­pal patro­ci­na­dor el maig del 2005, el club ja arros­se­gava deute, però en tres anys les xifres van créixer de forma expo­nen­cial fins a ser insos­te­ni­bles.

Els admi­nis­tra­dors van creure que la cul­pa­bi­li­tat havia de recaure en Josep Amat, pre­si­dent del club i del prin­ci­pal patro­ci­na­dor (Akas­vayu), i Santi Sardà, con­se­ller dele­gat. La resta de direc­tius (Enric Amet­ller, Jordi Juan­huix, Robert Mora, Àlex Sáez, Xavier Geli, Antoni Bac­hi­ller, Paco Faure, Fran­cesc Ginés, Narcís Pifer­rer i Pere Jua­nola) mai van ser inclo­sos en el procés judi­cial. L’octu­bre del 2014, el magis­trat del jut­jat mer­can­til de Girona, Hugo Nova­les, va refer­mar aquesta tesi, i va con­si­de­rar Amat i Sardà res­pon­sa­bles de la fallida del CB Girona. Els acu­sava d’haver estat “negli­gents” a l’hora d’ajor­nar la con­vo­catòria del con­curs de cre­di­tors quan ja es veia que no hi havia cap altra sor­tida, i també en la forma de diri­gir el club. En el moment de la renúncia a l’ACB, el pas­siu ja era molt supe­rior als actius i el CB Girona estava en causa de dis­so­lució. A l’Agència Tri­butària, es devia la quan­ti­tat d’11.108.422 euros; a la Segu­re­tat Social, 482.754; a més d’altres impa­ga­ments a altres enti­tats i soci­e­tats. Per tot, se’ls va cas­ti­gar a pagar 8.308.500 euros i se’ls va inha­bi­li­tar per cinc anys per admi­nis­trar béns ali­ens.

La sentència no era ferma i s’hi podia pre­sen­tar recurs d’apel·lació. Amat hi va renun­ciar, però Sardà va fer un seguit d’al·lega­ci­ons, que serien adme­ses per l’audiència pro­vin­cial el juliol del 2015. Aquesta reso­lució, ara sí ja ferma, l’excul­pava de tota res­pon­sa­bi­li­tat en no con­si­de­rar demos­trada la seva inter­venció activa en la gestió finan­cera.

El desen­llaç

El procés judi­cial va cloure’s amb Amat com a únic cul­pa­ble, con­dem­nat a pagar. Fa un any, el juny del 2017, es va dic­tar l’ordre per exe­cu­tar la sentència. Si encara és viu el con­curs, és perquè hi ha alguna expec­ta­tiva de cobra­ment per part dels admi­nis­tra­dors con­cur­sals, tot i que sem­bla difícil que acabi sent així tenint en compte l’estat de la seva empresa. I és que Akas­vayu té uns deu­tes de 16,4 mili­ons d’euros, segons la llista de moro­sos del 2018 del Minis­teri d’Hisenda, feta pública durant el juliol. El més pro­ba­ble és que es declari insol­vent i el con­curs es doni per conclòs en una situ­ació simi­lar a l’actual.

Final­ment, amb el que es va poder recap­tar, es va poder fer front als deu­tes amb tècnics, plan­ti­lla i tre­ba­lla­dors. De fet, en el dar­rer informe dels admi­nis­tra­dors con­cur­sals, única­ment queda pen­dent una quan­ti­tat irrisòria (lleu­ge­ra­ment supe­rior a mil euros) a Jarod Ste­ven­son, un exte­rior que va jugar a Girona de l’octu­bre al desem­bre del 2007. Pel que fa als béns immo­bles del CB Girona situ­ats a l’inte­rior de Fon­ta­jau, es va rubri­car un acord amb l’Ajun­ta­ment per cedir-los-els el juny del 2014. Entre altres, apa­rell de gimnàs, ins­tru­ments fisi­o­te­rapèutics i mate­rial divers espor­tiu, d’uti­llatge i de pro­to­col, així com el vide­o­mar­ca­dor que està pen­jat del sos­tre i que con­ti­nua fun­ci­o­nant. Tot ple­gat per un valor de 97.800 euros. També van entre­gar-se a la ter­ri­to­rial giro­nina alguns tro­feus, vídeos i docu­men­tació històrica de l’enti­tat amb la fina­li­tat de no per­dre-ho.