La Xina, pol d’atracció
Internacional. Les bones propostes econòmiques i la laxitud competitiva porten cada cop més jugadors en plenitud cap a la competició asiàtica
Ja ha quedat lluny la idea (i realitat) que la Xina era un lloc idoni per fer-hi la darrera parada abans de la retirada. Molts jugadors, sobretot de l’NBA, hi havien ofert els últims batecs com a professionals, i ni el fet de mostrar un declivi evident els privava d’acreditar números d’impacte.
El nivell de la CBA és el que és, i tampoc pot créixer gaire més des del moment en què tan sols són permesos dos estrangers per cada equip. I n’hi ha un dels vint que componen la lliga (Beiyi Rockets) que no pot contractar-ne pel seu vincle amb l’Exèrcit Popular d’Alliberació xinès. El curs passat, va acabar cuer, de molt. Sigui com sigui, des de la seva creació (1995), la CBA ha fet esforços per créixer, tant des del punt de vista esportiu, infraestructural, cultural –per no generar tants recels de l’exterior– i, lògicament, econòmic, aprofitant el potencial del país.
La tendència
Aquest estiu, i un cop es va saber que deixava l’NBA, a Europa tothom es trobava pendent de Malcolm Delaney. Al final, el base va deixar-se seduir pels factors positius que li pot oferir la via asiàtica. A banda d’un salari generós, un campionat sense l’exigència i la pressió que podria trobar-se en l’Eurolliga –quant a nivell dels rivals i càrrega de partits; a la Xina has de guanyar la lliga per jugar-ne cinquanta – i la possibilitat de tenir oberta la porta per al play-off en l’Eurolliga o en l’NBA si l’equip no rutlla. La fase regular es disputa des d’octubre fins a març.
La temporada passada, hi va haver una primera onada amb noms de primer ordre que s’afegirien a Darius Adams, que hi era des del 2016. L’exbase del Baskonia, ara sense equip, va ser el màxim anotador (38,7) i el segon assistent (8,4) el curs passat. Eren jugadors com Luis Scola, Ioannis Bourousis, Donatas Motiejunas, Miroslav Raduljica, Edwin Jackson o Keith Langford. Alguns hi han continuïtat i d’altres han optat per tornar a Europa. Jackson, ara en el Buducnost, se’n va anar al Barça a mig curs i Langford ha apostat a l’estiu pel Panathinaikòs.
Enguany, la tendència s’ha solidificat i els que hi han anat, sobretot venint d’Europa, són elements en plenitud competitiva, com Goudelock, Pierre Jackson o Denmon. Si no apareix res atractiu en l’NBA, la Xina és un bon camí. Així ho afirma sense embuts Aaron Jackson. L’exbase del CSKA ho ha dit més d’un cop: “Europa és massa exigent per al teu cos. Potser tens tres dies lliures al mes i la resta són entrenaments i partits. És un malson.” I pel que es va veient, això va calant.