La veri­tat és que sí. Serà la meva pri­mera visita a la ciu­tat des que me’n vaig anar, i d’això ja fa una mica. Vaig dis­fru­tar molt tot el temps que vaig ser a Girona. La gent, el men­jar, les meves com­pa­nyes, el cos tècnic, la direcció del club... Tot em porta bons records i, vul­gui o no, és lògic que es trobi a fal­tar.

Sí, anem par­lant de tant en tant. Fa uns dies vam comu­ni­car-nos i vam que­dar per veure’ns i fer un cafè, apro­fi­tant que jo tor­nava a la ciu­tat.

Van ser dos anys en què vam com­pe­tir a molt bon nivell, arri­bant a gai­rebé totes les finals. Recordo sobre­tot una final de copa per­duda a Girona. Pot­ser sí que sap una mica de greu no haver gua­nyat alguna cosa més, perquè teníem un molt bon equip i vam tre­ba­llar dur. Però s’ha d’adme­tre que l’Ave­nida va ser millor en els detalls, i això sem­pre acaba mar­cant la diferència.

Jugar a Girona, i ho sé per experiència, sem­pre és molt dur i difícil [riu]. El pavelló, el públic, l’ener­gia que els aporta i l’atmos­fera que es crea com­pli­quen molt poder gua­nyar-hi. A casa, elles juguen amb més ener­gia, cor­ren més. Serà una prova molt exi­gent per a nosal­tres.

Això és molt fàcil de dir, però com­pli­cadíssim de posar en pràctica. A més, la der­rota de dis­sabte les fa més peri­llo­ses. Sor­ti­ran més con­cen­tra­des, amb plus de moti­vació. Conei­xent l’staff i algu­nes juga­do­res, segur que hau­ran pre­pa­rat el par­tit a consciència. Vol­dran gua­nyar més que cap altra cosa.

Com­pa­rar sem­pre és com­pli­cat. En la meva etapa a Girona, teníem juga­do­res expe­ri­men­ta­des com la Noe [Jor­dana] i d’altres de qua­li­tat, com Ify [Ibekwe], Haley Peters o Cou­li­baly. Estàvem ben cober­tes en totes les posi­ci­ons. Aquest any, juga­do­res com Palau o Murphy els apor­ten ofici. Diria que aquest equip, a més d’indis­cu­ti­ble qua­li­tat, té una experiència que lla­vors no teníem. Però tots dos equips eren molt bons. Pos­si­ble­ment, els millors que ha tin­gut el Girona.

El Girona fa cada any pas­ses enda­vant. Cada tem­po­rada millora l’ante­rior. Van per­dre l’any pas­sat con­tra el Gala­ta­sa­ray per un tir en els últims segons que els va impe­dir pas­sar l’eli­mi­natòria en l’Euro­copa. I el Gala­ta­sa­ray va aca­bar gua­nyant el títol. Crec que, d’aques­tes situ­a­ci­ons, se n’aprèn i enguany, a banda de tenir aquest bagatge, tindrà aquesta tipo­lo­gia de juga­do­res que les aju­da­ran a gua­nyar en situ­a­ci­ons de pressió. Veu­rem com va a Lliga Feme­nina i en l’Euro­copa, tot i no ser fàcil, té pos­si­bi­li­tats de fer un pas més i arri­bar almenys a les semi­fi­nals.

No hi ha una raó específica per deci­dir no que­dar-me. En el Polkowice tot era magnífic, però va aparèixer l’opció de l’Uni Györ i em va seduir. Volen recu­pe­rar l’esta­tus d’abans i cons­truir un equip per tor­nar a l’Euro­lliga. Em va agra­dar el repte i vaig deci­dir fit­xar i aju­dar-los.

Vaig ser l’última juga­dora a incor­po­rar-me a l’equip perquè vaig jugar el mun­dial fins a finals de setem­bre. Molts equips, no només nosal­tres, han tin­gut aquest tipus de pro­ble­mes. No hem pogut fer una pre­tem­po­rada nor­mal i ens està cos­tant ajus­tar-nos, adqui­rir els auto­ma­tis­mes. És clar que en les pri­me­res set­ma­nes no hem jugat al nivell que ho podem fer. El pro­blema és que encara no ens conei­xem prou les unes amb les altres. El que hem de fer és con­ti­nuar tre­ba­llant i ens cohe­si­o­na­rem a poc a poc.

Quan fun­ci­o­nem real­ment com un equip i totes esti­guem al nivell que podem arri­bar a ofe­rir, millo­ra­rem els resul­tats i podem pen­sar a arri­bar a la final, que és l’objec­tiu. Ara, ens hau­rem d’adap­tar al nou tècnic. Sabem que el Sopron és un equip d’Euro­lliga, amb una plan­ti­lla més àmplia i millor pres­su­post, però en el bàsquet tot és pos­si­ble. És un tòpic, però és la rea­li­tat. Sim­ple­ment, hem de ser posi­ti­ves en tot moment i pre­pa­rar-nos.

Encara és aviat. Encara fa poc més d’un mes que hi soc, per con­si­de­rar-m’ho. Haig de tre­ba­llar, gua­nyar-me abans la con­fiança de les com­pa­nyes. Sí que és cert que saben l’experiència que tinc, tant pel que fa a selecció com a clubs. I aquest és un aspecte que l’equip neces­sita.

Res d’espe­cial. Cada estiu tre­ba­llo tant la con­dició física com aspec­tes per millo­rar la meva tècnica indi­vi­dual, però pot­ser aquest últim hi havia una moti­vació addi­ci­o­nal, com era el mun­dial, el segon que Grècia dis­pu­tava en la seva història.

No va ser el nos­tre millor dia i pot­ser elles ho van merèixer més. Va ser una mica dece­be­dor perquè hauríem fet història per al nos­tre país [Grècia mai ha jugat els quarts d’un mun­dial] i ho vam tenir a prop. Però l’única cosa que podem fer és mirar enda­vant i inten­tar clas­si­fi­car-nos per al pro­per.

Obsessió, no. En abso­lut. Ara bé, tota juga­dora quan és petita somia anar a Amèrica i tenir un lloc en la millor com­pe­tició. És un objec­tiu que m’agra­da­ria asso­lir. Tenir aquesta experiència i viure-la. És per això que tre­ba­llo dur cada dia, en els equips en què estic.