El curs enfila la fase deci­siva i, amb aquesta, arri­ben ja les cites de caixa o faixa. Avui, l’Spar City­lift en viurà una a Fon­ta­jau. No li cal fer cap heroïcitat per superar l’eli­mi­natòria –va caure a ter­ri­tori rus per 71-69–, però sí una actu­ació sòlida, sense alts i bai­xos. Si una cosa va mos­trar el par­tit d’anada, és que el rival té argu­men­tari per com­pli­car-li la vida i, per tant, es reque­rirà la millor versió de les giro­ni­nes per enviar a la lona l’MBA Mos­cou i acce­dir per segon any seguit a l’eli­mi­natòria de vuit.

L’equip té molta il·lusió de fer soroll en l’Euro­copa, i és cons­ci­ent del que hi ha en joc aquest ves­pre. Tant és així que dis­sabte a Càceres va obli­dar-se de dis­pu­tar l’últim quart –del +25 al 62-74 final–, perquè tenia al cap regu­lar esforços per a l’enfron­ta­ment euro­peu. Un duel en què dis­po­sarà, a més, del suport de la gra­de­ria. A Fon­ta­jau, des de sem­pre i sobre­tot des que Èric Surís n’és el tècnic, l’Spar City­lift hi des­plega el seu millor joc, ver­ti­cal i tei­xint un entra­mat defen­siu que inco­moda i força erra­des als rivals. De fet, aquest any encara no hi ha per­dut: 11-0, entre la Lliga Feme­nina, el tor­neig euro­peu i també la final de la Lliga Cata­lana, a prin­ci­pis d’octu­bre. “Espe­rem que el fac­tor pista tin­gui un pes deter­mi­nant en l’eli­mi­natòria. La tem­po­rada pas­sada ens van aju­dar molt”, afirma el tècnic gironí, que, quan n’ha tin­gut l’opor­tu­ni­tat, ha inci­dit en la con­nexió “màgica” entre grada i equip, en les nits euro­pees. En l’exer­cici pas­sat, l’equip ja va superar una situ­ació simi­lar en aquesta fase. Havia cai­gut 65-60 a la pista de l’Olym­piacòs i va remun­tar sobra­da­ment (89-62).

L’estat físic de la plan­ti­lla ha millo­rat subs­tan­ci­al­ment els últims dies, si bé encara no és l’idoni. Murphy ha pogut dei­xar enrere les molèsties al genoll i Palau, la grip, però a Rosó encara li’n que­den res­tes, del procés víric. Això sí, totes esta­ran a dis­po­sició de Surís, lle­vat de Leia Don­gue, que tan sols pot par­ti­ci­par en com­pe­ti­ci­ons FEB. Sor­tir a mos­se­gar des del salt ini­cial per forçar pèrdues o mals tirs a l’MBA Mos­cou, a més de con­tro­lar el rebot defen­siu, és vital per jugar a camp obert, l’hàbitat en el qual es mou millor l’equip gironí, i dur la ini­ci­a­tiva. Que els àrbi­tres en la com­pe­tició FIBA siguin més per­mis­sius amb el nivell de con­tacte, sobre­tot amb els equips locals –ja es va veure a l’anada–, pot jugar-li a favor avui. En tot cas, l’equip rus té ofici i això no li va impe­dir sor­tir viu de Tur­quia en l’ante­rior eli­mi­natòria, sense per­dre gens d’eficàcia en el tri­ple, la seva gran arma.