“Hem fet una gran defensa. I es pot tor­nar a repe­tir allà, són tres punts”, va dir Nádia Col­hado, moments després que s’anunciés per la mega­fo­nia de Fon­ta­jau que el d’ahir era el seu dar­rer par­tit amb l’Spar City­lift. La pivot titu­lar de l’Uni tot el curs pas­sat i aquest ja no podia supor­tar més jugar amb els lli­ga­ments del canell de la mà dreta tren­cats. Una lesió que ja es va fer a la mà esquerra abans d’arri­bar a Girona i que n’ha mar­cat el seu ren­di­ment les últi­mes set­ma­nes. “M’agra­da­ria poder seguir aju­dant. Sem­pre he pen­sat en el millor per a l’equip i amb la baixa de la Júlia la meva pri­o­ri­tat era seguir”, argu­men­tava Col­hado sobre el cal­vari que ha hagut de viure, amb par­tits d’exigència con­tra pivots molt físiques com Erika se Souza en la copa (4/8 tirs de dos) o diu­menge (3/13) a Sala­manca, o ahir mateix (1/8). “Emo­ci­o­nada per l’estima de tots cap a mi, molt agraïda”, expres­sava sobre l’ovació que va rebre, men­tre les seves com­pa­nyes s’hi abraçaven.