A contracorrent

No van tardar les visitants a ensenyar el seu repertori de virtuts, amb molta facilitat anotadora i Ciak fent inviable que Colhado alcés la veu. L’equip, però, tenia assumit aquest grau de dificultat i hi va donar rèplica. Sense possibilitat de produir a la pintura, els punts arribaven en triples o tirs de mitja distància, sobretot de Hampton (8 punts en el primer quart). I al darrere, es va anar ajustant i el rival va començar a patir, ja que tenia tapada la via de segones opcions. No podia ser tot perfecte, i el BLMA es va aprofitar dels errors gironins (7 pèrdues durant el primer parcial) per sobreviure i tancar el quart amb un 19-17, injust amb tot el treball local.

Que Núria Martínez fos l’ombra de Whitcomb no li importava, a un equip farcit de recursos. La sortida de segon quart va posar al descobert la diferència de potencial en la segona unitat i, en un vist i no vist, la jerarquia del partit va canviar de mans (0-9 de sortida i 19-26, 14’). L’Spar Citylift patia amb el nivell físic desplegat pel rival, que li incomodava el joc i li impossibilitava trobar situacions de tir. Orfe d’encert –va tancar el parcial, amb 4/18 tirs–, van ser accions després de rebot d’atac el que li va donar oxigen, però no van impedir cedir-li terreny (26-35, 18’). A la mitja part, 28-36 després d’un bàsquet de Reisingerova, que reapareixia.

L’equip va provar de posar una marxa més i apujar les revolucions al darrere tornant dels vestidors, però el BLMA localitzava sempre una sortida, ja fos amb Ciak a la zona o a partir del triple. Hampton s’hi rebel·lava i va assumir pes ofensiu per evitar que el forat tornés a créixer –a Gabby Williams va costar-li ahir fer valer el seu físic– però dos triples consecutius, sobretot un de Dabovic, van fer emmudir Fontajau (34-47, 26’). L’aparició d’Oma a la pista i una tècnica a la mateixa Dabovic van permetre recuperar una mica de terreny, però el rival esgrimia molta consistència i hi afegia inspiració des de l’arc. Un còctel letal que va dur a un 39-57 al final del tercer quart.

Les gironines no van desistir. Lluny de llançar la tovallola, van treure el caràcter i no només van retallar distàncies de seguida (45-57, 33’), sinó que van reactivar l’afició, que es va abocar a animar les seves jugadores. El BLMA té ofici, però ni això li va servir per limitar la inèrcia local, devastadora recuperant pilotes en primera línia i traient suc de la inspiració de Hampton. Així es va arribar fins al 66-67 en l’últim minut. No es va remuntar, però es concedeix ara llicència per somiar.