A con­tra­cor­rent

No van tar­dar les visi­tants a ense­nyar el seu reper­tori de vir­tuts, amb molta faci­li­tat ano­ta­dora i Ciak fent invi­a­ble que Col­hado alcés la veu. L’equip, però, tenia assu­mit aquest grau de difi­cul­tat i hi va donar rèplica. Sense pos­si­bi­li­tat de pro­duir a la pin­tura, els punts arri­ba­ven en tri­ples o tirs de mitja distància, sobre­tot de Hamp­ton (8 punts en el pri­mer quart). I al dar­rere, es va anar ajus­tant i el rival va començar a patir, ja que tenia tapada la via de sego­nes opci­ons. No podia ser tot per­fecte, i el BLMA es va apro­fi­tar dels errors giro­nins (7 pèrdues durant el pri­mer par­cial) per sobre­viure i tan­car el quart amb un 19-17, injust amb tot el tre­ball local.

Que Núria Martínez fos l’ombra de Whit­comb no li impor­tava, a un equip far­cit de recur­sos. La sor­tida de segon quart va posar al des­co­bert la diferència de poten­cial en la segona uni­tat i, en un vist i no vist, la jerar­quia del par­tit va can­viar de mans (0-9 de sor­tida i 19-26, 14’). L’Spar City­lift patia amb el nivell físic des­ple­gat pel rival, que li inco­mo­dava el joc i li impos­si­bi­li­tava tro­bar situ­a­ci­ons de tir. Orfe d’encert –va tan­car el par­cial, amb 4/18 tirs–, van ser acci­ons després de rebot d’atac el que li va donar oxi­gen, però no van impe­dir cedir-li ter­reny (26-35, 18’). A la mitja part, 28-36 després d’un bàsquet de Rei­sin­ge­rova, que rea­pa­rei­xia.

L’equip va pro­var de posar una marxa més i apu­jar les revo­lu­ci­ons al dar­rere tor­nant dels ves­ti­dors, però el BLMA loca­lit­zava sem­pre una sor­tida, ja fos amb Ciak a la zona o a par­tir del tri­ple. Hamp­ton s’hi rebel·lava i va assu­mir pes ofen­siu per evi­tar que el forat tornés a créixer –a Gabby Willi­ams va cos­tar-li ahir fer valer el seu físic– però dos tri­ples con­se­cu­tius, sobre­tot un de Dabo­vic, van fer emmu­dir Fon­ta­jau (34-47, 26’). L’apa­rició d’Oma a la pista i una tècnica a la mateixa Dabo­vic van per­me­tre recu­pe­rar una mica de ter­reny, però el rival esgri­mia molta con­sistència i hi afe­gia ins­pi­ració des de l’arc. Un còctel letal que va dur a un 39-57 al final del ter­cer quart.

Les giro­ni­nes no van desis­tir. Lluny de llançar la tova­llola, van treure el caràcter i no només van reta­llar distàncies de seguida (45-57, 33’), sinó que van reac­ti­var l’afició, que es va abo­car a ani­mar les seves juga­do­res. El BLMA té ofici, però ni això li va ser­vir per limi­tar la inèrcia local, devas­ta­dora recu­pe­rant pilo­tes en pri­mera línia i tra­ient suc de la ins­pi­ració de Hamp­ton. Així es va arri­bar fins al 66-67 en l’últim minut. No es va remun­tar, però es con­ce­deix ara llicència per somiar.