L’Atrium de Vila­de­cans és des d’avui l’esce­nari de la fase d’ascens a la Lliga Feme­nina 2, amb la presència dels dos millors equips de la màxima com­pe­tició de l’àmbit català (copa Cata­lu­nya, Vila­de­cans i City­lift GEiEG Uni Girona) i del balear (Andratx i CTEIB de Mallorca). Hi ha una sola plaça per acce­dir a l’àmbit esta­tal perquè, a més d’aquest, hi ha tres grups més. “Ho afron­tem amb mol­tes ganes i molta il·lusió però també sabent que això és un premi al tre­ball que s’ha fet, una mica ines­pe­rat”, diu Joan Pau Tor­ralba, el tècnic del con­junt gironí sub­campió de la copa Cata­lu­nya feme­nina que va acce­dir a la final després de superar per 54-61 l’Almeda a Igua­lada. “La final a qua­tre ja va ser un premi. No era l’objec­tiu a prin­cipi de tem­po­rada però amb les rat­xes gua­nya­do­res t’hi aca­bes tro­bant, al final”, recorda l’entre­na­dor. El par­tit pel títol català va ser per a l’amfi­trió de la fase i prin­ci­pal favo­rit, el Vila­de­cans (56-53).

“Tra­di­ci­o­nal­ment són equips més flui­xos. Però hem vist l’Andratx i són cinc o sis juga­do­res, les més impor­tants, molt vete­ra­nes”, diu Tor­ralba sobre el rival d’aquest ves­pre (21 h). Un equip que fa un joc lent i que alterna zona i indi­vi­dual. “Per començar unes fases és com­pli­cat però hem de mirar de dur el nos­tre ritme: córrer, jugar en tran­sició i ser dures”, diu el tècnic, que dis­posa d’un equip jove en què hi ha sis juga­do­res que han debu­tat a Lliga Feme­nina.

Tor­ralba té lesi­o­na­des Irene Mayo­ral i Carla Jou i sap que, a pri­ori, el par­tit clau és demà: “Con­tra el Vila­de­cans, per exem­ple en tres par­tits n’hem gua­nyat un i dos els hem per­dut. Però les der­ro­tes són de 3 i 5 punts.” Les giro­ni­nes van gua­nyar per 60-71 al desem­bre el que va aca­bar sent també millor equip en la fase regu­lar (27-3), amb el 48-53 a Girona.

“Toquem de peus a terra i som cons­ci­ents que és un equip top, amb una ame­ri­cana que van fit­xar a mitja tem­po­rada, i que fan la fase a casa seva”, afirma el tècnic del City­lift, que asse­nyala el fac­tor pista. “Si se’ns en van de 10 o 12 ja serà molt com­pli­cat”, diu. Les amfi­tri­o­nes també poden veure com se’ls gira en con­tra el favo­ri­tisme: “No se n’ama­guen; l’any pas­sat ja van anar a la final a qua­tre i el seu objec­tiu és la Lliga Feme­nina 2. Encara que siguin vete­ra­nes i tin­guin experiència, si por­tem el par­tit on volem, per exem­ple entrant al dar­rer quart o els últims minuts com en la final i estar a 2 o 3 punts, o fins i tot per sobre..., tenim gua­nyat el fac­tor psi­cològic.” “Seria l’esce­nari ideal, però per arri­bar-hi, abans hem de tre­ba­llar molt els 30 pri­mers minuts”, adver­teix.