És inqüestionable que el Barça s’ha mogut de 10 en el mercat. Pesic té una plantilla de luxe, un Barça que, si s’adapta al que vol el serbi, en molts partits serà com veure els Globetrotters, perquè l’espectacle està garantit. Però la inversió està feta per guanyar. Per guanyar-ho tot. L’última peça que faltava, encara que era vox popuri, era Àlex Abrines, que signa per dues temporades amb opció a una tercera. Un luxe d’incorporació i un fitxatge d’un jugador com no n’hi ha cap a la lliga, amb capacitat de fer de tot i molt bé.

És cert que fa temps que no ha competit a gran nivell i que les pors que el van afectar –reconegudes per ell mateix en un vídeo– li van pesar i poden tornar aparèixer, però està en el lloc adequat per tenir l’estabilitat que li feia falta. Per recuperar la il·lusió i poder veure el seu bàsquet descomunal. Després de l’impacte de Mirotic, l’arribada d’Abrines no està al mateix nivell, però està a prop. El Barça ha sabut jugar molt bé les cartes. I el fet que tingui el mateix representant que el montenegrí –Ígor Crespo– també ha ajudat a fer que tot plegat fos més fàcil. Igual que Mirotic, l’aler balear, tot i ser circumstàncies molt diferents, buscarà en el Barça l’estabilitat que no ha trobat a l’NBA. Abrines es va convertir en els Thunder en un especialista en el tir exterior i amb una mitjana de 5,3 punts en les tres temporades va acabar amb un 37% en triples. A Barcelona no només troba un club que coneix, sinó també un entorn que li dona estabilitat. En el seu palmarès va guanyar una copa (2013), una lliga ACB (2014) i una supercopa (2015). A més, ara arriba en un moment òptim de maduresa física i d’experiència.

Una de les curiositats és saber quin dorsal portarà. En la seva anterior etapa lluïa el 10, però el curs passat aquest el va portar Rolands Smits. Als Thunder va portar el 8, que curiosament porta Adam Hanga.