El pa que s’hi dona

“No és que el joc sigui més ràpid, sinó que has de prendre les decisions molt abans, perquè, si comets una errada, ho pagues molt car. Has de llegir més bé el joc”, afirma Mendy sobre la diferència de ritme en la màxima competició continental. Des de França, la jugadora va seguir la trajectòria de l’Spar Citylift, que en la competició europea va jugar eliminatòries a doble partit contra el Lió –quarts de final– i el Lattes –semifinals– i, en les competicions FEB, es va seguir estavellant amb el mur de l’Avenida fins que va ser campió. “No em va sorprendre gens que l’equip guanyés la lliga. Feia temps que estaven treballant de valent”, argumenta, i recorda com ho va viure: “Com una aficionada més, des de la distància. I ara estic molt contenta d’arribar al que és el millor equip de la lliga espanyola.” “El Girona es veia com un equip molt bo, amb una afició molt educada, però sí que per les dimensions del pavelló crec que els intimidava una mica venir a jugar a aquí. Allà són més petits”, exposa amb referència a la visió que es tenia al seu país del que torna a ser el seu equip.

Segones parts

Mendy ha canviat, en dos anys. I també l’equip, amb una plantilla molt superior a la de llavors: “Crec que s’ha reforçat molt bé per poder jugar l’Eurolliga; els fitxatges són de molta qualitat”, diu, i reconeix que formar part d’una plantilla en què hi ha també Laia Palau i Sonja Petrovic és, per a ella, un somni. “És important per al club i per a l’equip poder guanyar la lliga i la copa, els dos títols”, afirma pel que fa als objectius que afronten aquesta temporada, els mateixos que en l’àmbit estatal tindrà l’Avenida, que ara s’ha rejovenit: “Cada any tenen molt bones plantilles, tot i que el fet que no puguin jugar l’Eurolliga potser ha propiciat que algunes jugadores hagin renunciat a anar-hi en l’últim moment. Però són un bon equip.” Magaly Mendy compartirà posició amb Buch i Oma, amb qui ja va coincidir fa dos anys, a més de Sykes, Petrovic i Elonu. “L’entrenador és el que pren les decisions, però tinc molt clar que sempre que sigui a la pista mostraré la meva millor versió.” És la seva perspectiva personal, a la qual n’afegeix una de col·lectiva: “Tenim un molt bon equip i podem jugar a un nivell molt alt amb deu o onze jugadores.”