La immen­si­tat del sen­sa­ci­o­nal pivot francès dels Utah Jazz Rudy Gobert –21 punts, 16 rebots i 36 de valo­ració–, la força del perímetre amb Evan Four­nier –22 punts–, Frank Nki­li­tina i Nando de Colo, i un pla tàctic ben afi­nat orques­trat pel tècnic Vin­cent Collet van per­me­tre ahir a França des­ta­par les ver­go­nyes dels Estats Units en els quarts i el dei­xen sense meda­lla en el mun­dial de la Xina (79-89). Cam­pi­ons en les dues últi­mes cites, la male­dicció asiàtica els per­se­gueix. Els EUA van maleir el bronze al Japó 2016, esmi­co­lats per Grècia en la semi­fi­nal, i van ser cin­quens a les Fili­pi­nes 1978. El 2002 van aca­bar sisens a Indianàpolis, la dar­rera cita sense meda­lla. França jugarà la semi­fi­nal tan impre­vista com impre­vi­si­ble con­tra l’Argen­tina, que ja dimarts va començar con­tra Sèrbia a fer tor­nar bojos els apos­ta­dors, que ahir ja se’n feien creus.

França va manar molts minuts però la reacció nord-ame­ri­cana, amb Dono­van Mitc­hell (29 punts) estel·lar, els va cata­pul­tar amb set punts de marge ja en l’últim quart (72-65). Sem­blava, doncs, que la pos­si­bi­li­tat d’una sor­presa s’havia esvaït. L’equip de Popo­vich, però, es va ennu­e­gar en atac i França, amb Gobert amo i senyor sota els cèrcols i el sobri Nki­li­tina d’artista con­vi­dat aga­fant el relleu del ja fos Four­nier, va gua­nyar fins i tot amb rela­tiva como­di­tat amb De Colo (13 punts) gai­rebé infal·lible des la línia de tir lliure davant d’un rival ofus­cat que rebrà molts pals.

El poder d’inti­mi­dació de Gobert i la seva eficiència –9/10 en tirs lliu­res en el pri­mer temps– sumat a l’encert exte­rior de Four­nier –13 punts– van rea­fir­mar la pis­sarra de Collet al des­cans (39-45). Els 15 punts del nord-ame­ricà Mitc­hell van evi­tar que la ferida fos encara més pro­funda. Els fran­ce­sos van dis­po­sar d’un màxim avan­tatge de 8 punts. França va fer mal des de l’exte­rior amb els tri­ples en el segon quart. Els encerts de l’irre­gu­lar i petit base Albicy, de De Colo des de vuit metres quan ja no tenia bot, i dos de l’omni­pre­sent Four­nier van fer mal. Però, a més, va tenir la vir­tut de man­te­nir l’equi­li­bri posant amb intel·ligència pilo­tes a dins perquè l’alqui­mista Gobert les con­vertís en or, tant quan el defen­sava el cinc orto­dox Tur­ner com quan Greg Popo­vich apos­tava, sense èxit, per situar cinc juga­dors bai­xos a la pista al més pur estil NBA. Els nord-ame­ri­cans van estar flui­xos des del perímetre i tam­poc no van estar fins al dar­rere: només 12 rebots per 21 del rival, sis en atac.

França va eixam­plar la diferència en el ter­cer quart fins als deu punts (41-51 i 43-53), però va ser un miratge. Mitc­hell va aga­far les reg­nes defi­ni­ti­va­ment i Popo­vich va tro­bar en Brown l’antídot tem­po­ral per a Gobert. Els EUA es van arro­man­gar, van defen­sar millor i van tan­car el par­cial amb un tri­omf de 27-18 que els per­me­tia per fi res­pi­rar (66-63). Fins i tot en el dar­rer quart van arri­bar a tenir set punts d’avan­tatge (72-65) que no van saber admi­nis­trar. El des­con­cert final –3-13 en con­tra des del 76-76–, amb dos taps bru­tals de Gobert, va ser tan gran que quan fal­ta­ven quinze segons, van fer un ridícul camp enrere en un ser­vei de banda tan anecdòtic com exem­pli­fi­ca­dor.