Era un estiu, el 1982, quan la gene­ració EGB obria els ulls de mati­nada, atenta al tran­sis­tor, amb l’ines­pe­rat tri­omf de Cor­balán, Epi i Itur­ri­aga con­tra els Estats Units en el mun­dial de Colòmbia, a Cali. Espa­nya va llui­tar per pri­mer cop en aquesta com­pe­tició per les meda­lles. El quart lloc final va ser el pre­ce­dent del pri­mer gran èxit a Sai­tama (Japó), el 2006, de la gene­ració dels júniors d’or. Espa­nya pujava al cap­da­munt del podi en una copa del món després de superar Grècia, i abans, en les semi­fi­nals, l’Argen­tina, gràcies en part a un tri­ple errat en els dar­rers segons per Noci­oni. En aquell par­tit hi havia Marc Gasol (com a dotzè juga­dor), Rudy i Scola.

Avui reva­li­den aquell duel, a les 14 h al Wuke­song Sport Arena de Pequín, espa­nyols i argen­tins en la final del mun­dial de la Xina, en la ter­cera ocasió en què els de Sca­ri­olo aspi­ren a les meda­lles. Abans, però, hi ha una tra­jectòria bru­tal i de lle­genda per a un grup que ha sabut here­tar gens i com­pe­ti­ti­vi­tat al llarg dels anys tot i els relleus i les bai­xes: deu meda­lles en els últims tretze anys en mun­di­als (un or), Jocs Olímpics (dues pla­tes i un bronze) i euro­peus (tres ors, una plata i dos bron­zes).

Sense Pau Gasol, Ser­gio Rodríguez, Abri­nes, Miro­tic i Ibaka, l’equip espa­nyol ha arri­bat a la final gràcies a la seva experiència i la seva lec­tura al llarg d’una com­pe­tició, la for­ta­lesa men­tal (sobre­tot con­tra Austràlia), una excel·lent defensa a par­tir de la segona fase i el tre­ball tàctic del tècnic italià. Menys talent, però el mateix caràcter com­pe­ti­tiu. Uns argu­ments que també llu­eix l’Argen­tina, que explota la seva alta inten­si­tat i que ha sabut fer una tran­sició per­fecta cap a una reno­vació efec­tiva, lide­rada per Cam­pazzo i amb el suport dels galons d’un gran Scola (39 anys). El duel amb Marc Gasol, que podria ser el segon juga­dor a gua­nyar mun­dial i NBA la mateixa tem­po­rada després de Lamar Odom, està ser­vit.